Abraçar un arbre, un bosc, sentir que has de protegir la vida, la terra perquè tu en formes part, perquè ets una espècie més dins aquest cosmos que dóna sentit a l’existència. Segur que poques vegades ens plategem qui som els humans, perquè ens han fet creure que som superiors als rius, als arbres, als animals, a les flors. Però hi ha comunitats, grups de persones que ho tenen molt clar, que saben que són una petita llavor més d’aquesta vida, sense sentir-se superiors, sense menysprear i abusar de la natura, al contrari estan disposades a fer qualsevol cosa per protegir-la.
Un gran exemple és el moviment Chipko, que amb llengua hindi significa abraçar. Un moviment que va sorgir al nord de l’Índia, als peus de l’Himàlaia, el qual va néixer als anys 70 com a resposta a la tala massiva de boscos per part d’empreses i multinacionals. La protesta consistia a abraçar els arbres per evitar la seva tala. El moviment es va inspirar en una lluita que es va realitzar fa més de 300 anys a l’Índia, liderat per una dona anomenada Amirta Devi, on algunes persones van sacrificar les seves vides abraçant uns arbres sagrats per salvar-los.
La primera acció del moviment Chipko va ser quan un grup de dones del poble de Gopeshwar van descobrir que el Departament forestal havia venut 300 arbres a una empresa que volia talar-los; arran d’aquest fet van decidir organitzar-se per evitar-ho. Quan l’empresa va veure la comunitat organitzada i determinada a abraçar els arbres per evitar qualsevol acció, van desistir. Aquest fet tan sols va ser l’inici d’un moviment que amb el temps ha anat prenent cada cop més força. Un moviment que més enllà de les accions ha realitzat estudis per conèixer les conseqüències del deteriorament ecològic i alhora de subsistència i economia de la zona i així, poder tenir més força i arguments per frenar l’explotació dels boscos. Una lluita ecofeminista, on un grup de dones s’han apoderat per protegir la mare terra, la vida i alhora els seus recursos per sobreviure, amb el suport de l’ecofeminista Vandana Shiva.
Una lluita que també ha volgut conscienciar als homes de la comunitat, els quals havien de portar a terme la tala d’arbre; era important fer-los entendre les conseqüències del que estaven fent, descolonitzar les seves mirades. I un fet porta a un altre, i defensar la vida també vol dir afrontar la violència domèstica, acabar amb l’alcoholisme dels marits i garantir, entre d’altres, l’accés de la dona a la política: perquè protegir la terra també vol dir enfortir-se entre elles i de retruc a tota la comunitat.
El coneixement del moviment ha anat arribant a diferents pobles, un exemple que ha inspirat a moltes comunitats, un símbol d’apoderament, de lluita ecologista i feminista. Abraçar un arbre, protegir un bosc, el futur del la terra és a les nostres mans!
Anna Mir Danés
El bloc del voluntariat de SETEM Catalunya 