Marc Dalmau
La meva experiència per explicar va ser el camp de solidaritat que va organitzar la delegació de SETEM de Tarragona l’estiu de l’any 2006 a Chiapas (Mèxic). Per preparar aquest viatge vam realitzar una sèrie de trobades de sensibilització sobre les diferències entre el nord i el sud. He decidit realitzar aquesta memòria ara, ja que aquest any m’he adonat que conservava material i un diari d’aquest viatge. La contrapart mexicana era una organització anomenada Más Café que es dedicava a la comercialització de cafè de Chiapas. La nostra brigada va conviure durant divuit dies amb la comunitat de Tzajalchén al municipi d’Oxchuc.
El dimecres 2 d’agost vam sortir de l’aeroport del Prat de Barcelona fins a l’aeroport d’Atlanta, als Estats Units. Allà vam agafar un altre avió fins a la ciutat de Mèxic. Un taxi ens va portar a l’Hotel Plaza Madrid on vam passar la nit. Al dia següent vam visitar la zona arqueològica Tlatelolco, el Instituto Nacional de Antropología e Historia, el Monestir de Guadalupe, el lloc arqueològic de Teotihuacan, un taller d’obsidiana i la Casa-Museo de Frida Kahlo. A les 21:45 del dia 3 d’agost vam agafar un autobús cap a la capital de Chiapas, San Cristóbal de las Casas, on vam arribar al dia següent al matí.
A San Cristóbal de las Casas vam visitar una fundació de dones que feien artesania anomenada Tejedoras y Bordadoras de Sueños. A la nit vam sopar a un restaurant, vam escoltar contes amb el grup Juglares en un fòrum cultural independent anomenat Kinoki i ens van portar a un local anomenat O Madre Tierra on tocava un grup de música anomenat Soy otro tú. Vam dormir en una posada que es deia La Casa di Gladys. Durant la nostra estança a aquesta ciutat recordo que vam pujar fins a la Catedral de San Cristóbal Mártir, vam passar per davant del Templo de la Merced i vam poder caminar pel Zócalo, plaça major on hi ha la Catedral de San Cristóbal de las Casas. També vam visitar el Café Museo i la Casa Na Bolom, aquesta dedicada a la conservació i preservació natural i cultural de la zona.
El dia 6 d’agost vam viatjar amb autobús de San Cristóbal de las Casas fins a Comitán. Allí ens va rebre l’associació Más Café, vam visitar la cooperativa i ens vam aprendre a diferenciar diferents tipus d’aquesta beguda. Vam estar fins al dia 7 d’agost realitzant una formació en aquesta població.
El dia 7 d’agost vam anar a San Juan de Txamula, un poble on viu una població indígena molt nombrosa. Va ser com retrocedir molts anys amb una màquina del temps. Recordaré per sempre l’espiritualitat que es respirava al cementiri o a l’interior de la seva església. Sense cap ordre establert hi havia creients drets, asseguts i agenollats que resaven en unes llengües impossibles d’entendre. El terra estava cobert d’herbes i il·luminat tot el lloc amb espelmes. La calor, la suor i la tensió del lloc era atàvica, ancestral, animal.Del dia 8 fins al 24 d’agost vam estar a la comunitat de Tzajalchén. Ens va rebre la comunitat amb l’alcalde i altres representants de la població. A mi em va tocar viure amb quatre famílies: del 9 al 12 vaig estar amb la família de Teresa i David Gómez, del 13 al 16 d’agost vaig estar amb la família de Magdalena i Samuel Gómez, del 17 al 20 d’agost amb la de Maria i Jorge Gómez i del 20 al 23 d’agost amb la d’Elena i Martín Méndez. Totes aquestes cases estaven disperses en mig de la selva i comunicades per senders. D’una casa a una altra no hi havia molta distància. La vida girava al voltant d’un foc central on hi havia la cuina. L’alimentació era a base de cafè molt diluït, tortitas de maíz i frijoles. Aquestes cabanes tenien a l’exterior una petita latrina on es podien fer les necessitats. Conservo molts bons records de la meva estància amb aquestes famílies.
Durant els dies que vam passar a Tzajalchén també vam fer una visita a l’escola de la població, vam organitzar jocs i activitats pels nens i per les nenes, vam anar a fer feines a les plantacions de cafè i vam anar a banyar-nos a una zona de cascades i de piscines naturals. També vam aprendre a moldre moresc i a fer tortitas mejicanas, a menjar tamales de milpa, a beure llet de milpa, a caminar per la selva entre els camps de moresc o a fer un temazcal o sauna mexicana. També vam assistir a l’ofici de diumenge al Templo Sinai, Iglesia Nacional Presbiteriana de México i vam visitar les cascades del Corralito.
El dia 23 d’agost vam tornar a Comitán i vam realitzar una reunió d’avaluació a la bodega de Mas Café. Abans de marxar de Comitán vam visitar els Lagos de Monte Bello al Parque Natural Ejifal Tziscao i el jaciment precolombí de Chinkultik situat a 55 km de Comitán. Chinkultik vol dir cenote escalonat. Vam pujar fins al mirador a través d’una gran escalinata fins arribar al final de la piràmide des d’on es veia aquest cenote.
Vam dir adéu als membres de la contrapart de Más Café i vam prendre rumb cap a la Palma a Acapetahua, una petita comunitat de pescadors situada en una zona de manglars molt propera a l’Oceà Pacífic. Ens van portar amb una llanxa per dintre dels manglars per veure aus i un dia a la nit vam anar a pescar camarones. Ens van ensenyar la biblioteca i el centre d’interpretació de la població i vam acabar el viatge mullant-nos els peus a l’Oceà Pacífic.
El 28 d’agost vam agafar un avió de Tapachula fins a ciutat de Mèxic. El 29 vam volar en direcció cap a Atlanta i d’aquí fins a Barcelona, on vam arribar el dia 30 d’agost. Al final del viatge a Mèxic vaig escriure: “He estat a les piràmides mexicanes, allí vaig veure i vaigtrobar allò que estava buscant. Ara ja em sento ric i estic preparat per tornar a casa”.
El bloc del voluntariat de SETEM Catalunya 