“Les vides negres importen”. Aquest és el contundent nom del moviment social que busca denunciar la violència i la brutalitat que pateix la comunitat afroamericana, en especial als Estats Units. El moviment té els seus orígens l’any 2013 en la campanya de protesta per l’absolució de George Zimmerman, un vigilant de barri, que va disparar i matar Trayvon Martin, un jove de 17 anys que anava desarmat. Des de llavors, #BlackLivesMatter s’inspira en el Moviment Afroamericà pels Drets Civils per reivindicar les desigualtats, en especial davant el sistema judicial a les quals s’enfronta aquesta comunitat.
“Until the killing of Black mothers’ sons is as important as the killing of white mothers’ sons, we need to #TalkAboutTrayvon”
Aquest no és un cas aïllat: cada any es repeteixen casos com aquest on persones afroamericanes són assassinades en un ús desproporcionat de la violència, en especial per part d’agents policials. Per altra banda, tot i que només són el 13% de la població americana, la comunitat afroamericana representa el 40% de la població penitenciària. Això vol dir que, per cada persona de raça blanca, hi ha 5 vegades més afroamericans en centres penitenciaris.
Davant aquestes desigualtats, el BLM busca denunciar el silenci blanc que és còmplice de les injustícies. El silenci és violència. El pla d’acció de BLM implica trobar espais de diàleg on la comunitat afroamericana pugui interpel·lar als veïns sobre els seus problemes. Espais per contrastar els prejudicis conscients o inconscients, que tenen per conseqüència la criminalització de la comunitat afroamericana.
“White people, have you ever felt afraid around young Black people? That’s not an accident—white folks are taught to fear Black folks in order to justify policing and police violence. Too many of us don’t know any young Black people personally—and, as a result, we believe the limiting, stereotypical images of Black people we see on the news and in pop culture.”
Tanmateix, BLM afronta temps difícils, l’administració Trump opta per una injusta equidistància entre BLM i grups racistes i supremacies. El passat setembre, un opositor als grups supremacistes moria en una manifestació d’aquests. El mateix Trump es distanciava ambigua condemna de la violència en “ambdós costats”, que posteriorment va haver de matisar per l’allau de crítiques rebudes. Més recentment, BLM ha estat inclosa sota sospita d’amenaça de terrorisme domèstic per l’FBI pel seu “extremisme identitari afro-americà”, designació que no existia prèvia a l’administració Trump. Malgrat aquesta nova denominació, la tàctica no és nova. El mateix Martin Luther King i altres líders del moviment cívic ja havien estat en el seu dia objecte de seguiment. Fet que posa de manifest la paradoxa de la percepció sobre la violència d’extrema dreta en relació als grups socials que l’oposen.
“History tells us that today’s pattern of surveillance, harassment and violence against political activists is frighteningly reminiscent of her era. Must we wait for the bodies of today’s black activists to fall before we take unchecked police and vigilante power seriously?”
Davant la dificultat que afronta #BlackLivesMatter, no podem perdre de vista la seva meta, condemnar el silenci. El silenci és violència.
Xavier
El bloc del voluntariat de SETEM Catalunya 