Avui com ahir

Refugiats arrivant a Praga fugint de l’Alemanya Nazi  l’any 1938 (USHMM)

Dia 2 de setembre de 1945, la gran guerra ha acabat. Entre 50 i 60 milions persones han perdut la vida en el conflicte, i a Europa hi ha 8 dels 15 milions de desplaçats que hi ha a nivell mundial.

Malgrat aquest desbordant nombre de desplaçats,  des de l’any 1943 una agència de Nacions Unides (UNRRA) treballa per cobrir les necessitats bàsiques de menjar, roba i sostre als desplaçats per la guerra. En la seva curta existència (1943-1947), la UNRRA finançada principalment pels governs americà, britànic i canadenc, destina 4 bilions de dòlars a l’atenció dels refugiats que en el cas de Europa es redueix fins a un milió i mig. Posteriorment, aquesta dóna lloc a la Organització Internacional pels Refugiats, i a partir dels anys cinquanta a l’Alt Comissionat de Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR).

Propaganda antisemita any 1939 (USHMM)

Tot i que la Segona Guerra Mundial va donar lloc a la creació d’aquests suports internacionals per assistir als refugiats, l’acollida d’aquests no va estar exempta d’ombres. Entre 1938 i 1941, els Estats Units es limitaren a una petita quota de pocs milers. A juny del 1939 hi havia més de 300.000 sol·licituds per obtenir un dels 27.000 visats. Països molt més petits com República Dominicana o Bolívia admetien un nombre similar de refugiats. Entre els pocs afortunats d’aquests primers visats va prevaldre l’assistència a acadèmics i intel·lectuals com Einstein o Freud.

Malgrat grups d’activistes reclamaven l’assistència dels refugiats jueus, l’oposició de la opinió pública a causa de la gran depressió dels anys 30, la xenofòbia, els sentiments antisemites arrelats a la societat i el govern de l’època impediren la obertura de les quotes. No va ser fins 1944 que s’engegaren polítiques concretes per ajudar a les víctimes de l’holocaust nazi. I fins 1948 que s’aprovà ampliar la quota d’admissió fins a 400.000 persones per asistir als que fugien de la crisi de la post-guerra. La mesura arribà massa tard pels milions de persones que ja havien perdut la vida i pels milers que havien deixat enrere les seves llars en direcció cap al nou estat d’Israel.

Resulta impossible repassar la historia dels refugiats de la Segona Guerra Mundial i no fer paral·lelismes amb l’actualitat del moment. Sigui el context de la crisi dels anys 30 o de l’actual, l’antisemitisme o la islamofòbia; tots ells són pretextos que confabulen l’opinió pública per justificar la passivitat dels nostres governs, i les disputes de nombres per repartir-se les responsabilitats envers els refugiats. Siguem-ne conscients, avui com ahir la història de les crisis humanitàries es repeteix.

 

Xavier

Més documentació