Occident és el veritable salvatge

Els interessos macroeconòmics fan que es permeti expulsar als pobles indígenes de les seves terres, condemnant-los a l’extinció.

berta1Llatinoamèrica ha sigut sempre un niu de cultures i civilitzacions indígenes que, malgrat la colonització i la occidentalització forçada a la qual s’ha vist abocada, segueix mantenint la seva essència. Encara podem veure als seus països molts pobles indígenes que viuen de forma lliure i alternativa al sistema, però quant durarà aquesta situació?

Els estats d’aquests països estan més preocupats pels beneficis econòmics que els ofereixen les multinacionals del sector agroalimentari com Cargill, Bunge i ADM, que pel benestar dels seus habitants. Així, se’ls està expulsant de les terres que els pertanyen, i protagonitzen un genocidi deliberat causat per la corrupció de l’Estat i la seva completa falta d’humanitat i respecte pel medi ambient.

Un dels afectats per aquesta problemàtica és el poble wichí. Des de fa 100 anys el territori wichí ha estat envaït per empreses que exploten les seves terres sense autorització. Han talat els seus arbres i s’ha introduït bestiar a les seves terres destinat a la producció d’empreses multinacionals. Aquest és el cas de McDonald’s, que per establir les seves franquícies adquireix terrenys a baix preu que solien ser selves tropicals desboscades per a l’explotació ramadera, segons denúncia Green Peace entre altres organitzacions.

A més, l’empresa no només s’aprofita dels terrenys desboscats. Cargill, multinacional agroalimentària de Liverpool, obté la soia necessària per a la producció de pinsos per als animals que utilitza McDonald’s de les terres robades a la força als pobles indis d’Amèrica Llatina.

Tanmateix, la multinacional de fast-food ofereix sous mínims al seu personal, contractant menors d’edat i aprofitant-se de les minories ètniques a les quals ells mateixos condemnen a la marginalitat i l’extinció. Aquesta inclusió il•legal de bestiar no només converteix en terreny desèrtic les seves terres, sinó que també destrossa els seus petits cultius, deixant als wichís pràcticament sense aliment.

Les autoritats argentines han promès des de 1996 oferir la titularitat de les terres al poble wichí però, lluny de complir la seva promesa, col•labora amb els terratinents per permetre la seva explotació i desforestació. A més, pretén construir en elles una carretera que connecti Argentina amb Paraguai, amb la qual cosa la supervivència de les wichíes queda descartada.

Amb el projecte de construcció d’aquesta carretera van portar a les seves terres grans quantitats de ramaders, explotadors de fusta i especuladors que van atacar i massacrar als indígenes. El genocidi va ser descobert quan la Fundació Nacional de l’Indi va trobar els cossos enterrats pels terratinents, que intentaven ocultar l’atac.

Aquesta situació no es dona només a Argentina, sinó que la situació dels indígenes és dramàtica a tota Amèrica Llatina. No només privatitzen les seves terres i els expulsen a la força, amenaçant-los o assassinant-los, sinó que també reprimeixen els moviments de resistència que creen els pobles.

berta2Aquest és el cas de Berta Cáceres, la activista hondurenya més famosa d’Amèrica Llatina. Reconeguda amb el Premi Goldman, el més prestigiós dins de l’activisme mediambiental a tot el món, va ser assassinada el passat mes de maig per la seva lluita contra la construcció d’una hidroelèctrica a terres indígenes sense consulta prèvia als seus habitants.

La mort de Berta Cáceres va posar de manifest a tot el món la situació de perill que viuen els ambientalistes a Amèrica Llatina. Des de 2002 s’han documentat 111 assassinats a Hondures, i més de 80 s’han dut a terme durant els últims 3 anys, segons informa l’ONG Global Witness.

Durant els seus anys de lluita, Berta Cáceres va evitar la construcció d’una presa en terres indígenes, en un riu que el poble lenca considera sagrat. Va aconseguir que la Corporació Financera Internacional, institució del Banc Mundial, i la empresa estatal xinesa Sinohydro es retiressin del projecte al qual inicialment donaven suport.

Des d’aquest blog, volem sumar-nos a la indignació que sentim davant del seu assassinat i sumar-nos a la seva denúncia. La Berta ha passat a ser un símbol de la lluita indigenista i ambientalista a Amèrica Llatina que, com ella, és assetjada, amenaçada i perseguida. Però ella també ens va ensenyar que els pobles organitzats que es rebel•len davant les situacions injustes poden aconseguir coses impossibles.

ADM: http://www.adm.com/en-US/Pages/default.aspx
Bunge: https://www.bungeiberica.com/bungeKC/Home.do?operation=who
Cargill: http://www.cargill.es/es/sobre/cargill-vision-general/index.jsp

Míriam Sánchez Villalta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s