El miratge de Dubai

Dubai, situat al Golf Pèrsic i un dels set estats que conformen Emirats Àrabs, és conegut arreu per ser l’epicentre de la innovació arquitectònica per excel·lència, un punt estratègic de convergència entre Orient i Occident i literalment un oasi de luxe i artificialitat, que acull els hotels més ostentosos del món –els únics amb set estrelles-. Tot i les dimensions reduïdes de Dubai a nivell territorial, aquest és el nucli neuràlgic de transport entre l’Orient Mitjà i els Estats Units, Europa i l’Àsia. I malgrat ser un aparador per a la cultura europea enmig d’un context àrab, es troba situat en una de les zones amb més inestabilitat política i militar del planeta.

 DubaiAIM Dins aquest panorama de contrastos, trobem que Dubai es presenta com un dels principals exportadors de petroli de la zona àrab, comerciants d’or i magnats del turisme d’elit, amb una marca pròpia que atrau a les altes esferes del món sencer i a tots aquells que puguin permetre’s el luxe de viatjar a una de les regions més vertiginosament modernes i selectes del planeta.

Aquest escenari però, emmascara també una realitat més dura i en cap cas està pensada per als ciutadans àrabs de carrer, o per a aquells que no puguin assegbarrio-pobre-de-dubaiurar disposar d’un capital punyent, i menys encara per aquells immigrants que hi arriben amb l’afany de trobar feina i guanyar-s’hi la vida. Lluny del nucli urbanístic de gratacels i botigues de primera, s’hi troben les barriades on viuen els treballadors, la majoria provinents de l’Índia, Bangladesh o Pakistan, entre altres. Es tracta de llocs insalubres, pensats per acollir la mà d’obra barata, que un cop acabada l’edificació on treballen, seran expulsats del país –amb la finalitat d’impedir que la immigració arreli en el territori-. La majoria d’aquests tenen el passaport requisat per les empreses que els van contractar, i conviuen amb la incertesa de no saber fins quan conservaran casa i feina. La situació d’aquestes persones ha estat denunciada en múltiples ocasions per diferents organitzacions, entre elles el Parlament Europeu i alhora ignorades o desmentides pel gobern local.

Comedores-para-pobres-en-dubai

Dubai viu d’esquenes a la realitat més crua, a la precarietat que s’amaga darrera l’ostentosa façana que projecta al món; són les dues cares d’una mateixa moneda, una desdignificada i l’altra ressaltada. A Dubai les problemàtiques socials conviuen amb el frenesí de l’exclusivitat i del luxe, i aquest se sustenta i es lubrica fonamentalment amb l’engranatge de precarietat que amaga al seu voltant.

Alba Mir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s