La fi del poder

The_end_of_power_03Tot sembla indicar que del Món que coneixem està canviant. Les formes de poder tradicionals, enteses com les forces que articulaven la forma de pensar o actuar de gran nombre de persones, s’estan veient cada vegada més fragmentades i erosionades. Des de fa uns anys veiem aquesta dinàmica a tots els nivells.

Ho explica molt bé l’analista polític i ex-ministre veneçolà Moisés Naím en el seu llibre “La Fi del Poder”. Aquest és un llibre que he començat darrerament i que crec que ajuda a comprendre millor què és el poder i totes les imatges de l’actualitat que l’acompanyen, tant del nostre país com de la geopolítica mundial.

La seva tesi és que ja no tenen més poder i influència els més grans o els més forts, fruit del passat històric, la geografia o les tradicions. Les grans organitzacions, corporacions empresarials, partits polítics, sindicats, esglésies… competeixen i perden influència en favor de estructures més petites o “micropoders” tals com grups activistes o partits minoritaris, que adquireixen el seu pes polític sovint esquivant les estructures formals.

siriaSegons el mateix autor, moltes són les causes que faciliten l’adquisició del poder per part dels emergents “micropoders”, tanmateix adverteix de la creixent dificultat per mantenir i utilitzar aquest lideratge. Un bon exemple d’aquest nou paradigma i de les seves dificultats són les primaveres àrabs. Un gran entusiasme social amb la voluntat de crear noves societats més horitzontals i alliberades de les seves oligarquies i xarxes clientelar acabà amb els règims imperants. Tanmateix, en alguns casos com a Líbia o Síria, l’erosió del poder tradicional no ha donat lloc a nous governs suficientment forts tot generant climes d’inestabilitat i amb serioses dificultat per gestionar problemes tan complexos com l’islamisme radical.

Així doncs aquest llibre es presenta com una lectura interessant per comprendre les oportunitats i les dificultats que ofereix un món cada vegada menys jerarquitzat i oligàrquic, on l’esmunyedís poder està més proper a les mans del poble.

Xavier

3 responses to “La fi del poder

  1. Interessant però potser massa optimista. Això de “La seva tesi és que ja no tenen més poder i influència els més grans o els més forts, fruit del passat històric, la geografia o les tradicions…”. El poder és bàsicament econòmic i hi ha molta feina a fer per a contrarrestar-lo.

    • Ningú diu que sigui fàcil, però no es pot negar que en el panorama polític que ens toca més de prop no hagin sortit en els últims temps més partits polítics amb representació dels que ens podríem haver imaginat (CUP, C’s, Podem, BCNComú, SolidaritatCAT, Reagrupament, PxC…). Alguns per sort han estat flor de dos dies però crec que les motivacions tenen un espectre bastant ampli…

      • Sí, però el problema precisament és pensar que donant el poder a determinats partits ja ho tenim tot fet. El poder polític a dia d’avui té moltes limitacions davant l’econòmic que (a diferència del que he entès del comentari) encara té EL PODER. Per tant, la necessitat d’acció, de mobilització i d’organització ciutadana per a la lluita contrahegemònica econòmica és brutal. Fem-ho!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s