Omplim la motxilla!

Hola a tothom!

Som el grup que aquest any viatjarà a Pueblo Nuevo-Nicaragua. Vam llegir l’article de l’Anna Morales al blog i no ens hem pogut estar d’explicar-vos la nostra versió del cap de setmana com a visitants a Catalunya, però sobretot com a primerenques en el món de SETEM.

Tot va començar amb el viatge d’anada. Al grup de Pueblo Nuevo ens agrada conèixer gent d’arreu del món així que vam arribar ben dispersades, havent fet escala a diferents llocs però amb les ganes de retrobar-nos i de viure el que ja semblava que seria un gran cap de setmana. L’Adriana i el Martí! Ei ja sou aquí! Mira la Tamara! Quina il·lusió veure-uWhatsApp Image 2017-05-22 at 13.06.27s de nou! Mariona, que estrany que no parlis, aaaaah, que no tens veu! I el Joan? I el José? Ui, al José, l’he vist ballant “bachata”… Converses que se sobreposaven i somriures i nervis! Ja saps què has de dir a la presentació de Nicaragua? Has preparat el poema? I la barretina? Poc a poc ens vam anar tranquil·litzant i vam deixar tot l’equipatge a l’habitació. Tot excepte la motxilla, una que no es veu a simple vista però que sempre duem a sobre a les trobades de SETEM, i que anem incorporant al nostre dia a dia.

Ens criden, i la contrapart catalana es presenta amb frases per pensar i amb més o menys estil beuen amb el porró. Es veu que és típic de Catalunya… Catalans, hauríeu de seguir practicant amb el porró! Ara sí, comencen les dinàmiques de coneixença, sens dubte ens quedem amb la de l’ou, pollet, gall i pollastre a l’ast! Tamara, t’estimem igual encara que segueixis sent un ou! Fet això, la poca vergonya que ens quedava es dilueix entre balls.

Per fi, arriba el moment que feia dies anàvem preparant: la presentació del nostre país: Nicaragua! Últims retocs, corre a afinar la guitarra, Mariona segur que podràs presentar el teu tros? I comencem! El Joan ens deixa al·lucinant amb el seu truc de màgia i cadascú del grup aporta el seu granet a la bandera, a vegades amb facilitat, d’altres vencent els nervis i enfrontant-se a la por de parlar en públic. I és que a totes ens va servir: vam conèixer la situació historicopolítica del país, el menjar, les polítiques mediambientals gràcies a la resta de companyes i companys de Nicaragua. Aquests coneixements els vam anar col·locant dins la motxilla. Sort que no pesa perquè, si no, aquest cap de setmana haguéssim acabat amb mal d’esquena!

DSCF1906

I les dinàmiques seguien. Riure, córrer, esbufegant però somrient, aprofitant cada moment lliure per conèixer gent d’altres camps. I tu, on viatges? Ja teniu els vols? Us heu vacunat? Poder compartir els dubtes però, sobretot, la il·lusió d’un viatge a un destí diferent no té preu, gràcies! I… a dinar! Va ser un plaer compartir taula amb les nostres companyes de la resta de Nicaragua i  El Salvador. Quina sort poder fer amb El Salvador i l’Índia l’activitat dels barrets i les actituds, perquè vam seguir omplint la motxilla amb reflexions i, sobretot, incorporant el “concepte del paraigües” de SETEM.

El taller cultural ens va ajudar a desaprendre: tothom entrant amb dubtes i cautela, mirant al voltant, interrogant-nos però sense dir res. Les coses no sempre són el que semblen: la mirada que fem de les coses ho és tot, i així allò important és allò que no li donem importància. Tota una experiència sensorial i didàctica molt enriquidora.

Tampoc no es va quedar enrere la xarxa: quins riures! Sobretot els riures de la Laura i el Pepe quan ens veien discutir, observant la curiosa manera de mesurar del Joan, o quan aixecàvem al José. I és que ho vam aconseguir però no sense dificultats, com les que sorgiran durant el viatge. Cal escoltar-nos; no només sentir-nos. Missatge guardat a la motxilla!

DSCF1926

Al vespre, esgotats i esgotades després de sopar, vam anar a… A dormir no, us ho asseguro: a ballar, a escoltar contes,  a saltar a corda… Vam empetitir de cop per tornar als anys daurats de la nostra infantesa. Aquí no s’acaba: amb les companyes de Bolívia vam aprendre inclús a ballar “bachata”! Més ben dit: ho vam intentar.

Diumenge. Bon dia! Amunt que hem de debatre situacions! Gràcies a la resta de companyes de Nicaragua, les “nicas“, a la Laura i a la Lídia per aquesta activitat, el concepte de desaprendre i el paraigües de SETEM ja tenen un bon lloc a la motxilla. Només ens va faltar compartir l’experiència del viatge del Pepe per poder completar un cap de setmana rodó, que acabava amb un fins aviat emotiu i un crit que va ressonar per tota la plana de Vic. Adéus amb somriures però sense ganes d’acabar un cap de setmana que semblava haver estat llarg, però se’ns havia fet curt i que ens ha permès conèixer-nos una mica millor, acostar-nos a Nicaragua, omplir una mica més la motxilla i passar-nos-ho d’allò més bé tornant a ser infants.

Per acabar, el grup de Pueblo Nuevo (i creiem que els altres grups pensen el mateix) volem agrair als voluntaris i voluntàries, organitzadores, i totes aquelles persones que heu col·laborat a fer gran aquest projecte. Haver-nos deixat compartir amb vosaltres un cap de setmana magnífic, ha estat un regal!

Gràcies.

Grup de Pueblo Nuevo 2017

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s