Recordo la Maria, fa poc més de dos anys, compartint un desig a una reunió de Consell de Camps: “M’agradaria que tornéssim a fer el cap de Setmana de Camps de Solidaritat conjunt, és a dir, que tota la gent que faci Camps l’any vinent, comparteixi el mateix cap de setmana a la mateixa casa de colònies”. En aquell moment, totes les que estàvem en aquella reunió només coneixíem caps de setmana de Camps de màxim 3 o 4 grups plegats (s’agrupaven alguns grups de camps segons temàtica, país o continent) i ens va agradar la idea, però la vèiem molt difícil de fer, ens costava imaginar mobilitzar a tant gent…
Qui ens havia de dir que, just l’any passat i aprofitant els 25 anys de Camps, reemprendríem aquesta idea com a prova pilot i “a lo locu” sense tenir accés a cap cuina però amb uns intendents increïbles, i que voldríem repetir se’ns dubte aquest any (això sí, amb cuina amb cambreres i tot!).
I sí. Tot just fa poc més d’una setmana, compartíem aquest “finde de Camps” de nou amb totes les persones que formen part de Camps aquest 2017. Com una de les onze membres de la contrapart catalana que acollia als diferents campistes d’organitzacions locals de molts països del món (els participants), què puc dir? Que m’ho vaig passar molt bé!
És engrescador veure que any rere any (aquest és el meu cinquè any com a organitzadora del cap de setmana) apareix nova gent, noves “brises marines”, de totes les edats i d’arreu, disposades a conèixer realitats llunyanes i integrar-se a les seves vides, a les seves comunitats i entrar-hi “fins a la cuina” durant un mes sencer a l’estiu.
Vivim en un món on sovint ens demanen resultats immediats, ser les més fortes per competir contra l’altra. No és fàcil anar contracorrent, com el salmó. Enguany, més de 100 persones han apostat per conèixer de primera mà l’altra cara de la moneda, i evitar així el perill d’una sola història, com deia Chimamanda Adichie.
Què m’enduc d’aquest cap de setmana? Hi ha tantes coses que segur que me’n deixo alguna. Us convido, campistes 2017, que si a alguna li ve de gust, escrigui una altra entrada al blog sobre la vostra experiencia viscuda. No us talleu!
Mentrestant, aquí us comparteixo alguns dels “meus” moments:
Preparació del Cap de Setmana: va ser divertit “barallar-nos” amb les brides per col·locar les indicacions d’accés a la casa, decorar les habitacions a algunes dinàmiques, així com ambientar la plaça amb les banderoles (gràcies Pepe!). De fet, les banderoles encara hi són: als de la casa els hi van agradar també!
Dinàmiques de coneixença: bàsiques per a trencar el gel, cosa que no va costar gaire als campistes, que van córrer a buscar parelles de ball o volent arribar a ser un pollastre a l’ast (molt diver veure-ho des de fora). La visió des del menjador era espectacular!
El grup mitjà de les Àsies: bancs, gomets i pistolers. Van sorgir reflexions més enllà del joc, però em quedo amb el moment de presentació dels països, on sempre em sorprèn la creativitat dels campistes. En especial aquest any em va agradar molt la dinàmica de les mandales (no us l’explicaré… Digueu-li al grup del camp de la Índia que ho faci!).
Dinàmiques de grup: van servir per treballar l’empatia i el sentit de pertinença a SETEM. Els barrets amb situacions complicades però reals poden servir per certs moments al Camp, a la vida. La teranyina por orientar sobre la cohesió de grup i la dinàmica Baldi-Sílvia trenca els esquemes.
Festa i vetllada amb en Pinyot: el cap de setmana no hagués estat el mateix sense en Lluís Pinyot i les seves cançons, acompanyades, com no, dels nostres balls. Aconsegueix treure aquella nena que portem dins. Algunes descobriran com els hi costa, de treure, però un cop fora, no la deixaran tornar a amagar-se. D’altres, en canvi, la treuran en aquesta ocasió de manera molt més fàcil del que haguessin pensat a priori, i se sorprendran. Autoconeixement?
Moment “post-partit”: aquell moment en què t’has acomiadat de l’última campista amb certa tristor, encara que estàs contenta per com ha anat tot; i ens quedem el grup motor fent balanç d’allò viscut les darreres 48 hores. La sensació és una barreja de cansament, però alhora de sentir que tot té sentit. El resum és: intensitat, treball en equip i alegria. Sobretot, mooooolta alegria!
No podia acabar sense una frase que m’agrada molt de l’Albert Espinosa: “si crees en los sueños, ellos se crearán”.
Gràcies per ser-hi, campistes 2017! Us esperem de nou l’any vinent!
Camps de Solidaritat de Setem, Les Tallades, 21 de maig del 2017.
Anna Morales
El bloc del voluntariat de SETEM Catalunya 