Wikiperiodisme o periodisme comunitari

Font: United We Stand

Diuen que estem vivint el segle de la informació. Tenim accés als mitjans de comunicació de sempre i a incomptables portals de notícies a Internet. Facebook o Twitter ens permeten compartir tota aquesta allau de informació però, malgrat això, sembla que l’accés a informació de qualitat va a la baixa. Recentment, hem sentit a parlar directament de notícies falses, notícies fabricades en mitjans digitals per tal de generar rebombori i viralitat a les xarxes. El clàssic “menteix, que alguna cosa sempre queda”. O també, la incorporació de conceptes com els “fets alternatius” dels quals parla Donald Trump. Si unim aquests “vicis” dels nous mitjans digitals, als ja coneguts problemes del periodisme tradicional ens queda un panorama bastant desolador. El seguiment acurat d’aquest declivi informatiu l’ofereix l’organització Periodistes sense fronteres, que analitza la llibertat de premsa a nivell global. El rànquing que publiquen anualment té en compte 7 indicadors claus, entre ells: el pluralisme, la independència dels mitjans, la censura, el marc legal, la transparència o les infraestructures. Llevat dels països nòrdics i alguna altra excepció, la resta de països s’enduen un aprovat justet. En general, n’hi ha per apagar el televisor i el mòdem, i desconnectar-se del món.

Tanmateix, avui escric per aportar una mica d’optimisme i parlar d’algunes iniciatives que em semblen interessants. Un dels primers que s’ha posat en marxa per evitar la difusió de notícies falses és el mateix Facebook. La xarxa social està en camí d’implementar sistemes de control sobre les notícies falses i els comptes que difonen. De moment, la companyia ja ha suspès 30.000 comptes a França just abans de les eleccions presidencials. Tanmateix, bona part de la solució haurà de provenir dels usuaris i usuàries que, amb ull crític, s’ho pensin dues vegades abans de compartir un enllaç. En la mateixa direcció, organitzacions sense ànim de lucre com Full Fact o First Draft s’estan encarregant de la difícil tasca de comprovar els fets reportats. Davant aquesta colossal fita, també hi ha propostes que s’obren a la col·laboració entre la comunitat d’internautes compromesos i periodistes de soca-rel. En aquest sentit, des de l’any 2010 Fair Observer intenta crear una comunitat internautes que, des del coneixement d’una determinada temàtica, fan de periodistes ad-hoc. A dia d’avui, Fair Observer té més 1600 col·laboradors arreu del món que aporten perspectiva i pluralitat. També Jim Wales, creador de Wikipedia, està recollint fons per iniciar Wikitribune, una plataforma sense anuncis on col·laboradors i periodistes treballen de costat per escriure articles amb veracitat i l’usuari pot proposar correccions.

La passivitat ens fa vulnerables. La solució a la manca de fonts informatives de confiança passa una vegada més pel compromís i l’activisme. Canviem-ho!

Xavier