Farà cosa d’un mes va arribar a les meves mans una notícia sobre la problemàtica de la comunitat Mapuche a la Patagònia, Argentina. Des de l’antiguitat, els Mapuches han habitat la província coneguda com l’Arauco amb un sistema econòmic basat en la ramaderia i l’agricultura. Aquesta comunitat primer es va veure afectada per l’arribada del turisme a la zona; però el que realment va canviar la seva vida va ser la presència del senyor Luciano Benetton a la dècada dels 90. El seu gran imperi posseeix avui en dia 900.000 hectàrees de terres argentines. I, com ell, hi ha altres grans marques com Lay’s o Pepsi que també compten amb gran part de l’extensió de terreny.
El mes de gener d’aquest any els conflictes per aquestes terres van tornar a protagonitzar una diada terrible. Efectius de la gendarmeria van entrar a la comunitat Mapuche de la província de Chubut i van reduir a diversos dels seus habitants amb agressions i trets; segons afirmaven diversos indígenes.
El conflicte radica en l’ús del tren la Trochita, el trajecte del qual travessa una extensió de terreny disputada entre la comunitat Mapuche i el senyor Benetton. Antigament aquest tren es feia servir des d’un punt de vista social, simplement per transportar persones d’un lloc a l’altre; ara se li dóna un ús purament turístic. Els habitants de la comunitat pretenien que la Província els donés avís cada vegada que es feia ús d’aquest servei, ja que per a ells la terra els pertany. Aquest fet va provocar desavinences entre les parts implicades i la població Mapuche va decidir blocar les vies de comunicació.
Els gendarmes van irrompre a la comunitat amparats per una ordre d’escorcoll del jutge Guido Otranto. Però aquests no van donar peu al diàleg sinó que van fer valia del poder que els atorga formar part d’un cos de seguretat i van començar a disparar pilotes de goma, van agafar les seves dones, etc.
Els conflictes de terres se succeeixen dia rere dia per tot el món, davant la usurpació que en fan empresaris, en el seu desig de fer créixer els seus imperis comercials més i més.
Siguem conscients d’on comprem la nostra roba!
NÚRIA VILLANUEVA
