El valor de l’activisme comunitari

upRecentment, llegia un dels reculls de pensament social de Noam Chomsky (Understanding Power: The Indispensable Chomsky). A banda del seu treball com a lingüista, Chomsky destaca pel seu activisme polític, en especial per la seva crítica a la política exterior americana. [Per a la gent de Setem, podríem dir que és la versió yanqui de l’Arcadi Oliveres].

En aquesta línia, el llibre recull minuciosament l’entramat de poder i les complicitats del triangle format per les grans corporacions, els mitjans de comunicació i el govern americà, en especial en el conflicte armat a Guatemala i el Salvador. Tanmateix, el capítol que em va cridar més l’atenció del llibre és el que dedica a valorar l’activisme comunitari.

Sovint podem tenir la sensació que som com petites formigues que lluitem contra gegants, i certament aquesta lluita és molt desigual. És fàcil caure en el pessimisme i pensar que el nostre esforç és en va, que res no canvia en el desequilibri de poder. Costa molt trobar moments en què l’activisme hagi fet canviar el curs de la història. És precisament en aquest punt on el llibre aporta una idea molt interessant. Què hauria passat si l’activisme social no hagués estat present? L’exemple en el qual se centra és el del moviments per la pau durant els anys 70. A través de la revisió històrica dels conflictes bèl·lics en els quals Estats Units participà, s’explica com els moviments pacifistes van promoure que l’opinió pública fos cada vegada més crítica i que conflictes com la guerra del Vietnam, amb intervenció militar directa no es poguessin repetir posteriorment en altres conflictes. En aquest sentit, i portant-ho cap a un passat més pròxim, ens podem preguntar quin va ser l’impacte de les manifestacions contra les guerres d’Irak als carrers de casa nostra. Si bé no vam poder aconseguir que les tropes no participessin a la invasió de l’Irak l’any 2003, potser vàrem aconseguir que la seva intervenció fos només de suport i que el programa electoral de Zapatero del 2004 inclogués la seva retirada “en el menor temps possible”. Evidentment, és difícil considerar-ho una victòria però podem estar segurs que de la no existència d’aquelles manifestacions, el resultat hagués estat molt pitjor.

Un altre punt interessant que tracta el llibre és el de la dualitat entre conscienciació social i acció. Perquè que alguna cosa canviï òbviament cal la conscienciació necessària per saber que cal prendre alguna acció. I com més persones participen d’aquesta consciència col·lectiva més fàcil és emprendre accions. Podem llegir o participar a tantes conferències com vulguem, tanmateix, és a través de les accions concretes, la pràctica i la experiència, que la sensibilització esdevé real.

Líders i moviments. Si parlem dels moviments contra la segregació racial, el primer que ens passa pel cap és Martin Luther King i el seu famós “I have a dream”. Chomsky en el llibre reconeix el valor dels líders com a vehicle per transmetre una opinió col·lectiva però alerta de dos perills. El primer és la seducció dels poders fàctics per tal de identificar l’individu com a interlocutor per trobar punts d’acord, que sovint poden aigualir l’objectiu del moviment. El segon és el miratge que cal un súper-home o -dona que actuï com a heroi col·lectiu, i es menystingui que la força d’aquest es fonamenta en el treball constant i minuciós de les bases. No cal anar molt lluny per trobar aquest esquema d’entronització dels líders de moviments socials 10-funcionament-517x291si pensem en com ha canviat l’aspecte i les cares que representaven el 15M. També si revisem avui la revolució cubana, podem identificar Fidel Castro i en especial al Che Guevara com a icones messiàniques del que probablement fos un moviment molt més de base.

El darrer punt que m’agradà d’aquest capítol dedicat a l’activisme comunitari és el del seu valor com a element articulador de visions. Sovint podem tenir una idea clara i comuna de l’objectiu que pretenem aconseguir, tanmateix els detalls de com fer-ho possible i aconseguir-ho són molt més complicats. És per aquest motiu que no podem canviar el món solitari i de forma individual. El diàleg i l’acció conjunta entre persones que comparteixen uns mateixos principis la que permet contrastar les idees, matisar-les i buscar la seva realització en un sistema tantcomplex com és una societat humana.

En resum, el llibre proporciona moltes claus per pensar com afrontem un repte que és molt més gran que nosaltres mateixos com a individus i que només es pot resoldre a través de l’activisme col·lectiu.

Xavier

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s