Nicaragua, país on civilització i natura s’uneixen

Aeropuerto Internacional Agusto C. Sandino. Unes lletres incrustades a la paret, indiquen que per fi arribes a Managua, Nicaragua. País del qual n’has sentit a parlar poques vegades, de forma desordenada i de manera superficial. No tens cap esquema mental format, surts de l’aeroport, et disposes a conèixer aquest país tan lluny de Barcelona.

Arribes a l’allotjament d’aquesta nit, i reps la primera dosis de realitat. Has conegut a la Mercè, una metgessa que farà de voluntària a una casa que dóna suport a nenes maltractades sexualment. Et deixa entrar, i el primer que veus són els ulls desencaixats d’una nena que acaba d’arribar. Intentes mantenir una conversa amb ella, però veus que el que et diu no té sentit, està en shock. No ets conscient del que acabes de viure, però vols saber què s’amaga darrere d’aquest cas concret.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A Nicaragua l’abús sexual de menors d’edat és un problema seriós, no són casos aïllats. Cada any, des del 2011 que el Movimiento de Mujeres va començar a analitzar la situació, entre el 70 i el 80 % de les víctimes d’agressions sexuals són menors d’edat.

Ets sents impotent davant d’aquesta situació, hi vols posar remei. Continues el teu viatge cap a la zona agrícola, allà on va començar la revolució. Escrius algunes de les teves vivències en un petit diari:

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

“Les olors, el soroll, el moviment de gent… tot em resulta fascinant. Els carrers de Matagalpa, com els de Managua, estan plens de banderes vermelles i negres. M’he trobat amb un amic del meu pare que porta 30 anys vivint al país.

 “Ortega juga amb la misèria de la gent. Donar-li quatre gallines a una persona que no té res t’assegura el vot”, assegura en Xavier. El governs anteriors gairebé no invertien res en ajuda social. Per tant, el poc que donen es rebut amb molt entusiasme entre la població acostumada a no tenir res. Nicaragua està a la cua de la despesa pública respecte el PIB.

A Nicaragua hi ha una dictadura encoberta, la família Ortega s’ha fet amb el control econòmic i polític del país. La gent no pot parlar amb llibertat del que opina del govern, sinó li costa trobar feina a ell i a la seva família.

La zona rural és exemple de la falta de recursos econòmics. Manca d’aigua corrent, habitatges dignes, de carreteres, i un llarg etcètera. Allà, però, m’he adonat que els recursos econòmics no són necessaris per ser feliç. He jugat amb nens a cartes amb una baralla de cartes incompleta i feta malbé, i tenien un somriure molt més gran i despreocupat que el que té el meu cosí quan juga amb el mòbil del seu pare.”

3123123

Et llegeixes aquestes línies abans de marxar de Nicaragua. Primer, però, no te’n vols anar sense visitar abans al Colectivo de Mujeres de Matagalpa. Un espai de llibertat de pensament, de defensa de la dona, de defensa de la comunitat i del país s’obre davant teu. Una dona enèrgica t’explica tots els seus projectes, dedicats a l’empoderament i la formació de la dona.

Maria et fa veure que existeix una xarxa de persones disconformes amb el govern, però que no hi ha comunicació entre elles i estan criminalitzades. Tu et quedes amb la dada important, aquestes persones existeixen. Tard o d’hora faran de Nicaragua un país digne pels seus habitants.

Te’n vas del país amb una frase gravada a la ment: “Seguimos de frente, però sin el frente!”. Els somnis de la revolució encara estan presents, i cal seguir lluitant per ells.

Jaume Gil

Si vols llegir l’article complet, clica aquí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s