Aprenent de la lluita popular a Guatemala

guate1El 25 d’agost de 2016 vam presenciar a les comunitats de la Costa Sud de Guatemala un moment de conflicte social, policial i comunitari que ens va confirmar les situacions que han d’afrontar pràcticament dia a dia les persones que reclamen els seus drets a Guatemala.

Més de 200 extreballadors de la finca Sant Gregorio Pedra Parada, a Coatepeque, dedicada al cultiu d’hule quan van ser contractats i avui al cultiu de rambután, s’enfronten des de fa 8 anys als propietaris, primer la família Campollo i actualment la família Quintanal. Reclamen més de 30 anys de cotització a l’Institut Guatemalenc de Seguretat Social perquè l’empresa va estar fent el descompte dels seus salaris, però en realitat no va realitzar el pagament a l’IGSS. Arran d’aquesta estafa, els extreballadors no poden acollir-se als diferents programes d’invalidesa i vellesa que els correspondrien.

El procés judicial es va iniciar pel penal, però els Tribunals de justícia al 2011 van concloure que havia caducat el període de la demanda. Quedava únicament la possibilitat per la via laboral, molt més complex i llarg, i alguns dels treballadors estan malalts (i l’IGGS tampoc els atén), per no dir que uns altres ja han mort. Per aquest motiu la lluita ha estat encara més forta en els últims mesos i s’han iniciat negociacions directes amb la part contrària, creant taules de diàleg amb el govern, però sense arribar a acord perquè en molts casos els representants de l’empresa no s’hi presenten.

Com a part d’aquest procés de lluita, entre el 20 i 24 de juny alguns treballadors i extreballadors, juntament amb gent de l’organització del CUC (Comitè d’Unitat Camperola), que els ha donat suport i porten el seguiment del cas, van ocupar de forma simbòlica i pacífica la finca durant 4 dies per fer visible el seu reclam i fer pressió perquè la part de l’empresa acudís a la taula de diàleg. Arran d’aquesta ocupació, 6 persones relacionades amb aquesta acció van ser denunciades i tenen ordre de captura, iniciant-se com és habitual a Guatemala una campanya de criminalització i persecució cap a elles.

guate2El 25 d’agost, Elmar Pérez, un dels extreballadors, va ser capturat per la policia. Paral•lelament en El Socorro, lloc de residència del sr. Pérez, un cotxe de policia i el cotxe d’uns agents del Ministeri Públic que passaven per la comunitat (unes 14 persones) van ser detinguts pels veïns i veïnes cap a les 12 del migdia. Els agents van informar que van ser enviats després de rebre un avís per droga. Els veïns, que no és la primera vegada que s’enfronten a aquesta situació, afirmaven que es pretenia deixar droga a casa de la família del sr. Pérez per acusar-lo falsament.

Immediatament de forma coordinada amb altres poblacions, es van tancar els accessos per carretera a les comunitats de la zona per impedir que entressin més efectius de la policia. Les veïnes van manifestar que no s’alliberaria els agents fins que no es posés en llibertat Elmar Pérez, el retornessin sa i estalvi a casa seva i es retiressin els càrrecs.

Van ser hores de negociació, de preguntar on es trobava el company detingut, sense obtenir cap informació clara. Va haver-hi moments de tensió. Els homes, que a poc a poc tornaven de la feina, s’anaven reunint juntament amb els veïns i veïnes al voltant dels agents (de vegades a menys de 2 metres de distància), cridant-los per estar farts de presenciar i viure dia a dia l’abús dels finqueros, relatant-los les seves pèssimes condicions de treball -especialment en les finques de palma- denunciant com l’empresari una vegada més té impunitat i és un treballador estafat el que és detingut. Finalment, passades unes 3 hores, van acceptar tornar el sr. Pérez a la seva comunitat.

Una mica més tard, a Pacayá, població propera, va arribar un altre grup de la policia amb el sr. Pérez (uns 6 cotxes patrulla i 50 agents antidisturbis) per realitzar l’intercanvi, però no se’ls va deixar avançar, perquè s’exigia que no només deixessin lliure al company, sinó que retiressin la denúncia, sabent que si no passava d’aquesta manera en els propers dies tornarien a capturar-ho. Cap de les dues parts cedia. Per aquest motiu es va mobilitzar des de la capital de Guatemala els advocats responsables del CUC que portaven el cas. Això significava una espera de 5 hores perquè poguessin arribar des de la capital fins a la Costa Sud.

Durant aquestes hores algunes dones de la comunitat es van posar al capdavant per calmar els ànims, es van realitzar pregàries i cants religiosos, i a més a més durant unes 2 hores a les fosques perquè van tallar la llum d’aquest carrer; la gent va seure de forma pacífica a esperar, es va repartir aigua entre totes, i també una mica de menjar. Pràcticament ningú va abandonar el seu lloc.

Finalment van aparèixer els advocats i encara que no tots els detalls es van resoldre aquella mateixa nit, es va acceptar realitzar l’intercanvi i es va traslladar al sr. Pérez a la seva comunitat. Eren gairebé les 11 de la nit.

En els dies posteriors van continuar les negociacions i la denúncia interposada a les 6 persones encara és vigent. L’única cosa que sembla sí es va aconseguir va ser el no interposar més ordres de captura cap a les persones que van ocupar la finca.

guate3Els fets presenciats ens van demostrar que el poble va actuar per defensar al seu company sabent que la policia i el govern no ho fa. Van defensar a una persona que s’ho mereixia, mentre que la policia només juga amb termes legals i mentides, sobre una població que no sempre té els recursos necessaris per defensar-se. En un país corrupte, on qui té els diners mana sobre els poders governamentals, a la gent només li queda la gent i és el que es va veure: en una emergència tots van actuar junts, sens dubte, ningú es va moure durant més de 10 hores. La participació i coordinació dels veïns i veïnes va ser sorprenent, i l’actuació pacífica admirable, gràcies també a companyes del CUC.

Malgrat aquestes negociacions, just un mes després, el 25 de setembre, van detenir una altra de les companyes denunciades, Dalila Mérida, dirigent regional del CUC, defensora dels drets humans, que porta anys treballant principalment per la igualtat de la dona. Dalila va estar empresonada durant dies, mentre que els propietaris -siguin els Quintanal o els Campollo- segueixen impunes i per la seva estafa els treballadors segueixen emmalaltint i morint, i altres persones segueixen patint els abusos policials.

Per tot això que he expressat, cal seguir denunciant el paper del govern de Guatemala en aquest cas.

Tant de bo les comunitats tinguessin més oportunitats com la viscuda a El Socorro i Pacayá, on la mobilització del poble davant dels qui actuen injustament cap a ells donés com a fruit la llibertat i la justícia per a les comunitats.

Admirable la valentia de totes les persones presents en aquell moment, que van pensar que units serien forts, que malgrat la por a les possibles represàlies van aguantar i segueixen aguantant. Admirable les dones com Dalila, que tenen clar que cal lluitar per la justícia dels treballadors i treballadores del seu poble, que s’arrisquen per aconseguir millorar la situació, perquè tenen clar que la lluita conjunta és la major força que tenim.

Laura Vicens Najarro. Camp de Solidaritat Guatemala 2016

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s