Terra de descobriments

14567615_10210544660997811_3070378342621658642_o

M’agrada viatjar perquè t’obliga a confiar en les persones ….

Nerviosa per no saber el que m’esperava fora, durant tot un mes, així començava aquesta aventura. Un viatge llarg, molt llarg que em va portar a un lloc on gairebé tot era nou per mi.

L’atzar, i un moment màgic, va decidir l’assignació de les nostres famílies. Vaig descobrir la fortalesa i l’esperit de lluita de les dones en el dia a dia, i al mateix temps, la seva fragilitat marcada per la història, marcada per la seva pròpia cultura. El sacrifici de molts homes en haver de treballar fora i l’estar sempre lluny de la seva família. I l’alegria, perspicàcia i constant somriure dels nens i nenes nicaragüencs.

Vaig aprendre a escoltar. Recordo les llargues converses que vam compartim, i que sorgien espontàniament en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Converses sobre tantíssims temes, i a les que s’anaven sumant persones de forma inesperada.

Vaig aprendre a no jutjar el seu dia a dia, ni comparar-lo amb el meu …. i, ells curiosos de conèixer la meva manera de viure. Vaig intentar apropar-los a la meva realitat, que ells tant idolatraven, mostrant-los que nosaltres també som equilibristes de la vida, afrontant moments alegres i moments plens de dificultats.

Vaig aprendre a ser pacient, a valorar el temps en la seva justa mesura, a viure el moment. Vaig aprendre a adaptar-me a cada situació, i que la perseverança i el compromís són fonamentals per aconseguir el que un es proposa.
Vaig aprendre a viure amb molt poc, i a valorar-lo.
Vaig aprendre a veure’m reflectida en els altres, a rescatar coses de mi mateixa que la voràgine del meu dia a dia no em deixava veure. Valorar i apreciar.

Em va captivar la generositat, l’hospitalitat, l’alegria, la prudència, la timidesa i l’afecte de la gent. I em va conquistar la natura, les muntanyes verdes i frondoses, les seves flors, les seves papallones grans i colorides, les seves aigües del mar pacífic, que poc pacífiques eren, etc. Nicaragua terra de llacs immensos i volcans espectaculars. Terra de música, balls, calor i gent encantadora!

M’agrada viatjar perquè t’obliga a confiar en les persones …. aquesta frase va arribar a mi abans de marxar. Sabia que a més, m’obligava a confiar en mi, en l’entorn.
M’encanta explorar altres cultures a través de viatges. Noves formes de fer, noves formes de viure, noves músiques, menjars … però al final, el que els éssers humans som per compartir en aquest món és molt més fort que aquestes coses que ens distingeixen.

Portaré Nicaragua i les meves famílies d’allà en un trosset del meu cor per sempre.

 

Silvia Ruiz

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s