Superar el capitalisme des de la comunicació

Només criden per veure si ens fan callar.

Joan Fuster

Un dels mals endèmics a què ens aboca el capitalisme és a induir-nos a utilitzar el seu llenguatge, a jugar en el seu marc conceptual, amb les seves regles de joc. També en la forma i el contingut de la nostra comunicació, el capitalisme ens està guanyant la batalla. I canviar-ho, plantar-li cara, és a l’abast de la nostra llengua, però sobretot del nostre cor.turu

El gran tret del capitalisme és, a mode de simplificació, obtenir els màxims beneficis econòmics possibles en el menor temps possible. Això, evidentment, ha de deixar a banda qualsevol preocupació, consciència i escrúpol que es pugui tenir pel medi ambient i per les persones treballadores (i explotades, si és necessari). Per aconseguir aquest objectiu, el sistema capitalista necessita envair la nostra forma de pensar, el nostre marc conceptual, i en conseqüència, el nostre llenguatge, la nostra comunicació. I molt especialment, que aquesta sigui racional, no emocional.

En aquest sentit, el capitalisme ens porta, per damunt de tot, a mercantilitzar tots els aspectes de la vida, començant per la vida mateixa de les persones. Així, tot té un preu, tot té un valor determinat, fins i tot nosaltres.

D’aquesta forma, les 147 persones estudiants que van morir assassinades a Kènia ara fa uns mesos no tenen, ni de prop, el mateix valor que les persones que van morir arrel dels atemptats a la revista Charlie Hebdo: totes les persones érem Charlie, però ningú va ser Kènia. És clar, Àfrica no val el mateix que Europa.Refugees7

El mateix podríem dir sobre l’assassinat de Berta Cáceres, una de les activistes llatinoamericanes més importants de la nostra època, o els centenars de vides que s’enfonsen cada dia al Mediterrani, buscant per mar el refugi que la terra els hi nega. Quantes portades han omplert? Quantes portades van omplir els atemptats de Brussel·les? Quantes portades omplen els atemptats que cada dia comet el règim feixista israelià contra el poble palestí?

També en el mateix concepte de preu, el capitalisme ens està imposant el seu marc conceptual. Segons els barems imposats pel sistema, el preu de les coses ve determinat segons que “car” vol dir preu elevat i “barat” vol dir preu baix. Només el valor econòmic importa. I punt. Però quin és el preu real de les coses?

Una samarreta bàsica a Zara pot costar 6€, i això, si seguim les normes, és barat. Segur? Aquesta samarreta ha estat elaborada per una persona que treballa unes 14-16 hores al dia i que cobra uns 0,30 cèntims per samarreta que fa, com bé denuncia la Campanya Roba Neta.

Un menú de McDonalds pot costar 9€, incloent pollastres alimentats amb transgènics que viuen en macrogranges on l’únic que poden fer és menjar. Pollastres sacrificats en escorxadors del Brasil on les persones treballadores són explotades cruelment. Menjar que ha donat la volta al món una vegada abans d’arribar a la nostra safata.

A l’altra cara de la moneda trobem una ampolla de vi de la cooperativa L’olivera. Aquest és un projecte a Vallbona de les Monges (descongestió de les ciutats, aposta pel camp i el territori) que dóna feina i llar a persones en risc d’exclusió (valor social), i que elaboren un vi i un oli que, a banda de ser d’altíssima qualitat (això mai cal abandonar-ho), són ecològics (cura del medi ambient).

OliveraUn dels meus vins preferits de L’olivera és el seu Blanc de Seré, un vi ecològic i boníssim que ja als anys noranta el mateix Celler de Can Roca feia servir als seus banquets. Aquesta ampolla la trobem per uns 6€, lluny dels 2€ o fins i tot 1€ al que podem trobar altres vins blancs de gamma baixa. Però el Blanc de Seré… és car? Jo crec que tenint en compte la qualitat del vi i tots els valors abans esmentats, és un vi baratíssim!

En Josep Manel Busqueta diu que “haurem superat el capitalisme quan deixem de produir per mèrit i ho fem per solidaritat”. Totalment d’acord, però per fer-ho també és necessari deixar de comunicar amb el cap, en el marc conceptual de la mercantilització, i comunicar amb el cor, tenint sempre en compte persones i medi ambient. Cal, doncs, assecar els seus crits a les seves fonts. I que mai ens facin callar.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s