“VENTICINCO AÑOS, VENTICINCO AÑOS”

Divendres 20 de maig del 2016. Fa 24 anys el Barça guanyava la seva primera Copa d’Europa. Però no parlarem de futbol. Avui no.

Divendres 20 de maig del 2016. Són quarts de cinc de la tarda. La Laia, en Pau, la Tere, en Carlos, l’Alba i l’Anna ens trobem a Setem, disposats a carregar el que faci falta. Primera parada. La segona, té lloc a la UEC, Unió Excursionista de Catalunya, on la Laia ens cedeix tot tipus d’utensilis de cuina, per assumir el repte proposat.  Ja carregats, entumem Gran Via direcció Artés. Divendres tarda. Glòries. Embús. Aprofitem aquests moments per a contactar amb l’Ester, l’Anna, la Maria, l’Anna Maria i el Pepe. Estan fent la compra del menjar de tot el cap de semana per a més de 150 persones. Compra feta.

Arribem a Artés. Arribem a La Ruca. No hi ha ningú. La casa tancada. No està el Joan, responsable de la casa. Nervis. No trobem el seu telèfon…Sortosament 10 minuts més tard ja ho hem solucionat. Uns quants, en Pau, en Carlos i l’Anna, la comissió logista, anem a marcar la ruta des d’Artés. Descobrim, millor o pitjor, el funcinament de les brides per enganxar els rètols indicant “La Ruca” al llarg de la pista, així com “aeroport” al poble d’Artés, on comencarà el “llarg viatge” dels participants de Camps. Riem, ens divertim pensant en com organitzarem demà el control abans que els participants agafin “el vol” a La Ruca. Camí marcat. Tornem a la Ruca. Material ja col·locat a lloc. Intendència (Ester, Pepe i Alba) ha preparat el sopar. Sopem. Imaginem com serà la casa al cap d’unes hores, plenes de gent, plenes d’il·lusió. Havent sopat, anem a la “Sala Patum” i fem reunió tots junts, els 11. La comissió d’activitats, integrada per l’Anna Maria, la Tere, la Maria, la Laia i l’Anna lidera la reunió revisant activitats, materials i l’espai entre elles, les tasques a fer cadascun de nosaltres en tot moment, així com aclarir dubtes o consensuar fi de festes, música, aparcament, menús, distribució d’espais, etc…  Anem a dormir cansats, una mica intrigats pel que vindrà, però alhora contents per la feina feta. Costa agafar la son.

Dissabte 21 de maig del 2016. Sona el despertador. Són les 8 del matí. Perseguim dutxes d’aigua calenta. Esmorzem pà amb tomàquet. Preparats per a què comenci la festa. I la festa comença. En Pau, l’Anna i en Carlos van a l’aeroport. Reben els primers participants de països llunyans, els hi demanen el bitllet d’avió, la documentació i el Paco (el germà bessó d’en Carlos) els fa passar per l’escàner. Primer cotxe fa via a la Ruca…I van arribant cotxes al Carrer de les Parres 35 d’Artés. Alguns “outsiders” tiren pel dret, seguint al senyor googlemaps. Ilegals. No saben que els indicarà un camí tortuós, amb desnivell i ple de vams. Suaran.

Mentrestant, al segon control, al pàrquing de la Ruca, la Laia i l’Anna distribuïm en plan tetris els cotxes que van arribant. Cotxes plens. Plens de gent. Gent amb ganes de pasar-ho molt bé el cap de semana. Somriuen, parlen, els hi sap greu que els hi tirem una foto si falta algú del seu grup…Segueixen el recorregut i es troben amb la lideressa de la comunitat i amb l’Anna Maria, que els indiquen on són les habitacions dels convidats. Rebuda dels convidats. Convidar. Convidar com fan al Sud.

Tot segueix un ordre força incomprensible amb tanta gent; des de l’arribada i “sortida esgraonada” de l’aeroport d’Artés, a les posicions dels cotxes al pàrquing, ben endreçats, i l’okupació de les habitacions pels convidats, així com la realització de les primeres activitats de coneixença, aquestes últimes per a trencar el gel, trencar les pors. Sempre em fascinen les fotos d’aquestes activitats inicials; els participants estan frescos i radiant il·lusió. Amb barret logista, i càmera penjada al coll, començo a disparar, com boja (sento una noia que diu: “mite-la, ho fotografia tot”), buscant immortalitzar aquesta il·lusió anteriorment comentada. En especial, m’encanten les fotos de grup en una de les activitats: la dels troncs, ja que es tracta de treball en equip; un repte compartit i assolit.

 El dia segueix. Fem la presentació de la Comunitat de Setem. Comença la lideresa de la comunitat dirigint unes paraules a les més de 130 persones. Acaba amb un rodolí. Seguim la resta de la comunitat, presentant-nos i fent un rodolí. Els convidats es queden bocabadats i esmaperduts. Diferències culturals? Seguim presentant les activitats i el “timing” del dia, sent molt necessari complir-lo, a l’estil catalanet. Acomiadem la presentació amb el gairebé segur “hit del verano”: el “venticinco años, venticinco años”.

 Dinar compartit autogestionat. Nosaltres dinem una paella d’arròs vegetal que han cuinat els nostres intendents, amb unes carxofes de proximitat que l’Alba ha portat a la bossa de roba del PamAPam. Que bo l’arròs! cuidar a l’equip és important. Cuidar-nos. Gràcies intendencia!

La tarda prosegueix amb la coneixença dels projectes organitzats per Setem Catalunya: Les 5 preguntes, cremar les pors, projecte Cultura (dinàmica Baldi) i Projecte Fent Xarxa (la teranyina). Aquí vénen els moments de grup, moments de seure a la gespa, al bosc o la plaça de la Ruca i compartir tot allò que es desitja compartir, escoltar i ser escoltat, intercanviar opinions i perquè no, saber gaudir dels primers silencis compartits. Conèixer més de l’altre, conèixer més de tu, com individu i com a membre d’un grup. Conèixer el teu jo aquí i sorprendre’t pel teu jo a un país llunyà, on els codis, significats i valors, poden voler dir coses fins i tot contràries. Sorpresa, curiositat, o com diu Sopa: “no escoltis els que et diguin que tot és negre o blanc, fes cas dels que t’expliquin que tot pot ser veritat”. 

Rera més de 4 hores d’activitat rera activitat, arriba l’hora de sopar. Intendència ens han preparat truita de patates i “ensaladilla russa”. I tot sense cuina. Amb un parell de fogons portàtils. L’alegria i la rauxa es van coent a foc lent durant el sopar. La cocció arriba al seu màxim durant la vetllada, amenitzada per Lluís Pinyot.

Qui és en Lluís? en Lluís va fer Camps durant les primeres edicions de Camps (el primer o el segon any) i durant aquells primers anys de camps, als 90, ja s’encarregava d’amenitzar la vetllada. Aquest any, celebrant la 25a edició de Camps, i gràcies a la Sílvia Romeu, ha tornat a amenitzar la vetllada. Personalment, tenia moltes ganes de conèixe’l; portàvem mesos parlant d’ell, de si podria o no venir a la vetllada. Curiositat màxima per saber com la faria. Quina edat tindria. Si ens agradaría o no. I la veritat és que ha superat totes les nostres expectatives. I hem ballat. Ens hem emocionat ballant “5 pometes té el pomer” i fent el rei (eh Ferran? eh Alba? eh tots els que vàreu sortir a fer de reines?). Quin riure, quin “entrar en calor”. Després de la vetllada, reunió de l’equip organitzador per ultimar detalls de diumenge. Quan acabem, tornem a la festa. Encara queda gent xerrant, fent un beure.  Compartim aquests moments amb els participants que encara romanen desperts.

22 de maig del 2016   Quarts de nou. Sona el despertador. Els companys d’intendència ja fa mitja hora que s’han llevat, preparant l’esmorzar. Perseguim dutxes calentes de nou. Esmorzem. I mentre ho fem, seguim comentant l’actuació del Lluís Pinyot…i el pinyot que es va fer, tot pujant les escales amb tres porrons de vi. Sortosament es va fer només un tall superficial a la mà. Hagués pogut ser més greu. Sort. Comencen les activitats. En Pau i en Carlos fan via a Artés per a rebre als ex-participants. Jo em quedo. Farem amb la Patri la dinàmica del sí/no. Ella s’ha torçat el turmell ballant a la vetllada i va una mica coixa. Imprevistos. Imprevistos solucionables. Comença la dinàmica al nostre grup. Plantegem situacions reals, situacions que han passat en algun Camp algun any. Arguments pel sí, arguments pel no. No hi ha veritats absolutes, hi ha coses a tenir en compte, a mirar des d’un altre prisma, a pactar o a pensar que caldrà pactar o parlar certs temes….i per molt que es parlin, a vegades, així i tot,  no farem el que havíem dit que faríem, no farem el que pensàvem que faríem, o sí. Els participants s’han implicat, han opinat, han debatut. D’això es tractava. Els temps acaba.

Sala Patum. Fem revisió del cap de setmana; dels objectius amagats rera innocents dinàmiques o maneres de fer. Segueix un vídeo amb imatges de Camps anteriors. Text reflexiu…Imatges motivadores…com será el meu Camp? Les llums apagades s’encenen amb la fi del vídeo i arriba un dels moments més esperats: la trobada dels grups amb els participants de l’any anterior. És l’hora de preguntar dubtes, pors, curiositats, recomanacions…tot el que ens hem anat guardant o bé preguntant al pobre coordi…hehe. Entre els ex-participants, amics, amics d’amics, gent que et sona de l’any anterior però que no coneixes, nous participants que ja estan interaccionant amb els anteriors,…vols parlar amb tothom, però és difícil….els organitzadors ja estem començant a desmuntar les carpes i resta de material de la cuina exterior, cal preparar la càmera i el trípode per a fer la foto de grup….com anava el remote?  A les escales serà un bon lloc per a fer-la.

25 Anys de Camps de Solidaritat de Setem. 22 de maig del 2016. La Ruca.

 

Acaba la trobada amb els ex-participants. Uns es queden, altres se’n van. Fem la foto de grup. Gran record. Em fa il·lusió haver-la fet. Em costarà oblidar aquest moment. Fem l’últim àpat. Amanida de pasta i botifarrada. S’acaba de fer una cua ben llarga en mig minut. Hi ha gana. I també pastís de postres; pastís celebrant els 25 anys de Camps i algun més d’en Carlos i la Rosa. Felicitats a tots 3! (“aplausu” Setem)

Tot lo bo s’acaba i aquesta no és una excepció. Fem la tancada a la pista de darrera la casa. Traca final. Això sembla València en falles. Últims moments, últimes fotos d’alguns grups que em demanen una foto…a canvi els hi demano creativitat, queden fotos molt “cukis”, com diría la lideresa de la comunitat. Arriba Fotouni i fa una piràmide humana. Disparo. Però no dispara. S’ha acabat la bateria. És una senyal que tot acaba?

Poc a poc, els participants van marxant, es van despedint. Potser quan els tornem a veure, ja han tornat del Camp, potser encara no. Recollim tot el material entre tots els organitzadors i l’Andreu, participant de Palagüina 2015. Fem un darrer comiat. Diem unes paraules sobre el que ha estat el cap de setmana per a nosaltres; paraules d’amor, alegria, satisfacció, sorpresa i…bebem barreja, celebrant que la Patum just és a punt de començar. Cauen les primeres gotes. És hora de tornar a casa, després d’un parell de parades per retornar el material a lloc. En un parell d’hores serem a casa; en Pepe i la Tere trigaran més, per problemes de la furgoneta amb la gespa molla…però faran un beure i repetiran una consigna molt freqüent a Camps mentre esperen la grua: PACIÈNCIA, saber esperar.

 Diumenge 22 de maig. Arribo a casa a les 8 del vespre. Avui juga el Barça la final de la Copa del Rei. Però no parlarem de futbol. Avui no. Miro les fotos del cap de setmana i dibuixo un somriure. Difícil d’explicar….#HoHasDeViure! #25AnysCamps

Anna Morales Mateu