El remor de la solidaritat a Hondures

berta_caceres_otros_mundos_chiapasDos mesos després de l’assassinat de Berta Cáceres, l’organització a la qual pertanyia, Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH) i la comunitat indígena lenca continuen exigint justícia. La caravana Pau i Justícia, des d’Hondures, va arribar a Nova York per fer visible davant les Nacions Unides la fi del grau de violència pels efectes de la droga i la lluita pel territori a l’Amèrica Llatina. Així mateix, la resistència per evitar la construcció de la hidroelèctrica al riu Gualcarque segueix en peu. Lluny de ser un fet puntual, la lluita per defensar la terra dels interessos econòmics dels governs, el narcotràfic i les transnacionals, sacseja gran part de l’Amèrica Llatina.

El 3 de març de 2016, era assassinada l’ecologista i activista pels Drets Humans Berta Cáceres al municipi de La Esperanza, a l’oest d’Hondures. Segons fonts locals, dos homes van entrar a casa de l’activista mentre dormia i van assassinar-la a trets. Berta havia combatut gairebé tota la seva vida per preservar els drets i el territori del poble lenca de projectes invasius, uns projectes impulsats pels mateixos que, segons denuncien la seva família i membres de COPINH, van donar l’ordre d’assassinat.

Antecedents: La represa d’Agua Zarca
aguaz__COPINHEl 24 d’agost del 2009, durant el govern de facto, posterior al cop d’Estat a Hondures, es va aprovar la Llei General d’Aigües, que atorgava concessions sobre els recursos hidràulics. A més, s’aprovava el decret 233, que derogava tots els anteriors decrets que prohibien projectes hidroelèctrics en àrees protegides. El territori del poble lenca, que pertany a la cultura maia, és un dels més afectats per aquesta Llei, amb la construcció de 17 represes en el seu territori.

Entre el 2010 i 2013, es va aprovar la construcció del Projecte Hidroelèctric Agua Zarca sobre el riu Gualcarque, sagrat per als indígenes lenca i recurs principal per a la seva producció agrícola. El projecte suposava la concessió per 20 anys a les empreses hondurenya DESA, xinesa Sinohydro i a Voith Hydro Holding GmbH & Co. KG, de capital alemany. La comunitat lenca va denunciar que mai van existir consultes prèvies ni informació sobre el projecte, al·legant la violació del Conveni 169 de la OIT (Organització Internacional del Treball), firmat pel govern d’Hondures al 1995.

A dia d’avui, i des de fa 21 mesos, la comunitat -juntament amb COPINH- segueix en resistència per evitar la construcció de la represa a través del bloqueig de carreteres, que no només ha permès aturar les obres, sinó també que la companyia Synohidro abandoni el projecte. Tanmateix, aquest segueix vigent a l’espera d’un nou soci.

Repressió a activistes
La pressió i repressió governamental a Hondures per defensar el territori no s’ha aturat amb l’assassinat de Berta Cáceres, sinó que tal com denuncien activistes i organitzacions per la defensa dels Drets Humans segueix ben present. L’endemà de la seva mort, les autoritats hondurenyes van detenir a Aureliano Molina Villanueva, líder ambientalista i membre de COPINH, com a presumpte assassí. A més, l’activista mexicà Gustavo Castro, testimoni ferit durant l’assassinat de Càceres, va haver de trobar asil a l’ambaixada mexicana, on va trigar diversos dies a rebre una resposta del seu govern, amb la incertesa i inseguretat de què poguessin atemptar de nou contra la seva vida.

Manifestation Tegucigalpa - 14 avril 2016

Dues setmanes després de la mort de Berta, Nelson Garcia, membre de COPINH, va ser assassinat per policies hondurenys i paramilitars durant el desallotjament d’una comunitat recuperada propera al riu al Gualcarque. El 5 d’abril, diversos membres de COPINH varen ser agredits per agents de la policia durant les protestes.

Tots aquests incidents demostren el nul interès del govern hondureny per garantir la vida dels defensors del drets humans, així com l’incompliment dels mandants del Centre Internacional de Drets Humans quant a l’aplicació de mesures cautelars. Segons l’informe de l’ONU al novembre de 2015, més d’un centenar d’activistes i indígenes que lluitaven pel medi ambient van ser assassinats a Hondures des de l’any 2010 per conflictes de terra amb empreses agrícoles, mineres i elèctriques, el qual converteix Hondures en “el país més perillós del món per a l’activisme ecològic”.

Caravana per la pau i la justícia

Tanmateix, les protestes per exigir justícia no s’han aturat. Entre aquestes, destaca l’assentada davant del Ministeri Públic a Tegucigualpa de 150 dones de la comunitat lenca, que, encara avui, encadenades i pintant de roig els murs del Ministeri, criden consignes de justícia i llibertat.

ruta_caravana_pauA nivell internacional, el 28 de març va sortir d’Hondures la Caravana per la Pau i la Justícia, una amplia iniciativa de familiars de víctimes de violacions als drets humans, organitzacions de la societat civil i moviments socials de diferents nacions que clamen per l’aturada a la guerra contra les drogues. La Caravana arribà a Nova York el 18 d’abril, on es van exposar les violacions als Drets Humans en la lluita pel territori i contra el narcotràfic, durant la sessió sobre drogues a l’Assemblea General de les Nacions Unides.

En el seu pas per Mèxic, el 7 d’abril a San Cristóbal de las Casas, es van escoltar les paraules i lluites a la regió de la frontera sud de Mèxic, invadida per una creixent militarització que agreuja cada any la situació dels drets humans contra els pobles en defensa i cura de la terra i el territori, així com per a les persones migrants de Centreamèrica.

És fonamental prendre consciència que les lluites indígenes i camperoles per la defensa de la terra no afecten només l’Amèrica Llatina. La vulneració dels drets humans i la destrucció de la natura per la sobreexplotació del territori impliquen a tota la humanitat, en tant que la causa radica, quasi en la seva totalitat, en els interessos de governs i companyies transnacionals i en la imposició del capitalisme com a únic sistema.

Laura Solé Martín i Amanda Pérez Molina

San Cristóbal de las Casas, Mèxic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s