L’altra Barcelona

india1Encara que em sembli mentida fa quasi un any que van començar el meus passos cap a l’Índia a través de SETEM. El primer aniversari d’aquell moment en que vaig rebre un e-mail que em confirmava que formaria part del camp de solidaritat de l’Índia. Una experiència que tenia una data bitllet d’anada, però que desitjo que d’alguna manera simbòlica, tot el que vaig viure i reflexionar no tingui bitllet de tornada. Els mesos que han passat des de que vaig aterrar a Barcelona han servit per ordenar el còctel d’emocions i sentiments que em van acompanyar al llarg dels 25 a l’Índia. Intentar fer balanç de tot el que m’ha portat l’experiència, sota el desig intens de que aquestes vivències no es quedin tan sols en un calaix de l’oblit i com un record passatger d’un viatge que va ser bonic.

Si hagués de triar una sola paraula per definir allò que més m’ha aportat l’experiència seria: CONSCIÈNCIA. Una «sobredosis» de realitat sobre com de malalt està el món, però sobretot, sobre les grans CONTRADICIONS i DESIGUALTATS. La índia va ser contradicció: luxosos gratacels, gran avingudes, hotels opulents, tot ben a prop dels Slums i envoltat de misèria i brutícia, de nens que demanen al carrer i homes que dormen sobre els seus Rickshaws. Davant d’aquest paisatge desolador, podria ser fàcil caure en un lectura reduccionista i amb visió occidental de la desigualtat. Entendre aquestes com un mal congènit dels països mal anomenats «subdesenvolupats» o «en desenvolupament». Tanmateix, el que per mi va ser la Índia va ser un mirall: un simple reflex, si bé és cert que portat a l’extrem, del 1 al 100 en un sol país o en un sol xamfrà de Bombai, però en definitiva, un reflex més de la desigualtat que es viu a tot el món. Mentre el meu grup discutíem i parlaven de tot allò que veiem al llarg del dia, no em deixava de ressonar, la pregunta « I A BARCELONA QUÈ?». Totes les comparacions són odioses, però mentre escoltava les diferències entre les castes, i com aquestes desigualtats es traduïen en la vida de poblats que convivien a pocs metres de distància, no podia deixar de pensar en les desigualtats que també és viuen a la nostra societat. A l’Índia les desigualtats eren creades per una tradició de castes que ens semblava totalment incompressible, però a Barcelona també hi ha infinites raons injustes que provoquen l’exclusió de milers de persones d’un mínim benestar social, i de l’oportunitat de canvi en una espècie de determinisme que atrapa en molts casos de generació en generació.

Així doncs la meva experiència m’ha aportat la CONSCIÈNCIA, per voler descobrir l’ALTRE BARCELONA, i per no abandonar la impotència davant la desigualtat, com una realitat aliena que es viu en el països del Sud. A la Barcelona de la Sagrada Família, a la Barcelona que rep milers de turistes cada any, la Barcelona del Mobile Congres, del Barça, Passeig Marítim i de les mil terrasses plenes de canyes i patates braves… En aquesta Barcelona, també hi ha tantíssimes realitats silenciades que incomoden, tan bé cert, que per la cruesa de la crisis, cada cop són més difícil d’amagar.

bcn1Es calcula que cada nit hi ha prop de 900 persones que dormen al carrer a la nostra ciutat. Els albergs municipals estan desbordats i no poden donar cabuda a la gran quantitat de persones que nit darrera nit demanen plaça per dormir sota un sostre. Hi ha prou en passejar una nit qualsevol per l’Estació del Nord, o pel Passeig Picasso per prendre consciència de la magnitud del problema. Un 10% de les llars catalanes estan en risc de patir pobresa energètica. Existeix una diferència de quasi 10 anys entre l’esperança de vida d’una persona nascuda als barris de Sarrià-Sant Gervasi i una de Ciutat Vella. Prop de 1500 persones cada any han estat privades de llibertat i tancades ens instal•lacions equiparables a les penitenciaries en base als seus orígens o al seu color de pell…Totes aquestes coses, tan injustes i tan desiguals, passen cada dia a la nostra ciutat i conviuen en certa manera en el nostre dia a dia.

En definitiva, el que més m’ha aportat el meu viatge a l’Índia, i l’experiència en SETEM, són les ganes de no treure’m les ulleres. De jutjar amb la mateixa duresa, merescuda, el que vaig veure i viure a l’Índia, amb les realitats que es viuen a cada dia a Barcelona. De no caure amb el reduccionisme de vincular la desigualtat com un mal dels països del Sud. I de prendre el compromís d’estar informant i de prendre part d’activa amb alguns dels problemes que piquen a les nostres portes cada dia.

Sílvia Reyes

One response to “L’altra Barcelona

  1. Tota la raó Sílvia! A la índia les desigualtats són molt extremdes i òbvies, pel qual és impossible simular no estar-ne assabentat, però a Barcelona és molt fàcil tancar els ulls en depèn quins sectors i no actuar envers ells.

    M’agrada molt com escrius!! Un petonet guapa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s