Camps de solidaritat: atreviu-vos!

La caritat és humiliant perquè s’exerceix verticalment i des de dalt; la solidaritat és horitzontal i implica respecte mutu.

Eduardo Galeano

C360_2015-08-23-20-39-41-993Ens uneix l’inconformisme. Ens uneix la voluntat de transformar el món. Ens uneix el tremolar d’indignació quan es produeix una injustícia. I sobretot, ens uneix que tot això ho fem des de la solidaritat. No des de la caritat, des de dalt, llençant el que ens sobra. No des de la beneficència, pretenent amagar la cruesa que des de l’egoisme li infligim a la realitat. Deia Concepción Arenal que “el bell ideal de la caritat és que no hi ha dolors; el de la beneficència, que no es vegin”. Però a nosaltres, perdoneu que insisteixi però és elemental, ens uneix la solidaritat. Posar-nos a la mateixa alçada. Viure i conviure des del mateix nivell. No donar lliçons. No repartir carnets del bon humà. Ni repartir carmels, ni samarretes ni bolígrafs. No en aquesta ocasió, com a mínim. Aquesta vegada anem a desapendre-ho tot per tornar a aprendre. Anem a tornar a néixer, no per segona vegada, sinó per enèsima: anem a tornar a néixer cada dia, a cada lliçó, a cada mirada, a cada somriure. A cada cafè que ens preparin a mitja tarda, perquè seiem i els expliquem tranquil·lament com és casa nostra (si és que hi ha cases d’algú). Tornem a néixer a cada nova fruita que ens deixin tastar. A cada lluita que ens expliquin. A cada gest, a cada paraula, a cada persona que ens acull.

Captura de pantalla 2015-10-06 a les 11.50.38També ens uneix la passió per viatjar. Per conèixer llocs nous i gents noves i cultures noves. I per conèixe’ns també a nosaltres. Conèixe’ns millor, estimar-nos més: cuidar-nos. Ens uneix aquesta excitació de preparar una motxilla, aquest formigueig en acomiadar-nos, aquestes papallones a l’estómac en pujar a l’avió. Ens encanta arribar a un lloc nou i que el seu ritme ens colpegi la cara com una gerra d’aigua freda. Aquest canvi radical, de l’estrès a la pausa, del córrer al caminar, de les presses als somriures, del perdre’s moments per anar massa ràpid al degustar cadascun dels plaers del dia. “Vosaltres teniu els rellotges, nosaltres el temps” resa un vell proverbi africà. Val per als germans africans, però també a molts llocs de l’Àsia i a l’Amèrica Majúscula que en deia el Che. Aquest apreciar la vida ens encanta, i també ens uneix.

I és per totes aquestes coses que en el seu dia vam fer un camp de solidaritat amb SETEM. Un, o més d’un, i ja van 25 anys teixint esperances i tendreses amb altres pobles i gents del món, d’un Sud que no és Sud, si és que hi ha Nords d’algú.

indiaA totes aquelles persones que us esteu plantejant fer un camp de solidaritat per aquest estiu, deixeu-me que us parli directament, amb la mà al cor, el puny al vent i la rosa als llavis: atreviu-vos, llenceu-vos. Feu-ho, fem-ho! “Que les vostres decisions responguin a les vostres esperances, no a les vostres pors”, que deia Mandela. Serà una experiència que us canviarà, que no us deixarà indiferents, gràcies a la qual agafareu força, fermesa, autoconfiança i emoció per a poder fer una transformació social millor, més potent, molt més efectiva, perquè aquesta des que torneu sortirà del cor. D’un coneixement de causes, perquè haureu viscut a la pell les seves lluites, que a partir d’ara seran també les vostres. I tot això només és possible quan es posa en pràctica la solidaritat, i d’això van precisament aquests voluntariats: #hohasdeviure!

David Palau

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s