Propòsits pel 2016: transformar el món cada dia

Molta gent petita en llocs petits fent coses petites pot canviar el món.

Eduardo Galeano

Tanquem un any i n’iniciem un altre. Tornem a començar, i com sempre és moment de fer balanços del passat i promeses pel futur: “aquest nou any prometo fer…”, “aquest 2016 sí que seré…”. Els meus màxims desitjos, el més anhelat propòsit de cara a aquest 2016 que ja comença, és la transformació social cada dia, a cada acció i per cada persona.

Demano que totes i tots siguem el canvi que volem veure al món. Que conceptes com la igualtat, la justícia, l’ecologisme, la solidaritat i la llibertat siguin assolits en la nostra societat com a meres conseqüències de la nostra quotidianitat, de les nostres accions simples i fàcils del dia a dia. Perquè sí, podem canviar el món, i és molt més fàcil del que sovint pensem. Així que tot seguit posaré tota una sèrie d’accions amb les que fer-ho. Conscient que en faltaran moltes, assumint que només amb això no n’hi ha suficient i coneixedor que el món està organitzat amb un sistema capitalista devorador, on el capital i les persones són el més important, i amb el que resulta dificilíssim ser radicalment coherent amb les nostres idees. Però posar en pràctica qualsevol de les accions que us detallo tot seguit, i quantes més millor, formen part de la utopia. I la utopia serveix per caminar.

Tots tenim els nostres diners guardats en algun banc o caixa. Ens prometen més diners, crèdits, rendibilitat, etc. Però el que no ens expliquen és què fan ells amb els nostres diners. Especulació immobiliària, inversió en armament, estafar amb preferents, finançar guerres… Jo proposo passar el nostre compte corrent a la banca ètica, concretament a Triodos o Fiare, que ofereixen igualment serveis de targeta VISA, caixer, finançament, hipoteques, etc. però amb valor social i mediambiental. I pel que fa als nostres estalvis, proposo Coop57 o Oikocredit, que destinen els recursos propis a donar préstecs a projectes d’economia social i solidària.

La majoria d’empreses de telefonia són multinacionals gegants, estrangeres, que tenen com a únic objectiu l’enriquiment propi, seguint la màxima del sistema capitalista. Però a Catalunya tenim una alternativa: eticom. Es tracta d’una cooperativa que treballa per la sobirania dels serveis i les infraestructures de telecomunicacions, i que lluny de l’enriquiment a costa de tot i tothom, busca cobrir les necessitats d’accés als serveis de telefonia i internet dels i les sòcies consumidores, posant les persones al centre, i no el capital.

Exactament el mateix passa amb les empreses que subministren energia, i en aquest cas també, a Catalunya tenim una cooperativa que ens ofereix una alternativa: Som Energia. Es tracta d’una cooperativa de Girona que, amb la consciència que els recursos naturals del planeta són finits, no els podem explotar fins que ens plagui i, conseqüentment, cal treballar amb alternatives, aposten per la producció d’energia amb recursos renovables, com el sol o el vent. I a més, fa poc van aportar un sistema on els mateixos membres de la cooperativa poden finançar la construcció de noves plantes d’energia renovable, i amb el temps aquesta inversió se’ls retorna en forma d’energia: és la GenerationKwh.

A tots i totes ens agrada estar informats i saber què passa al món. I ho podem fer amb mitjans que més que d’informació són mitjans de promoció del govern, totalment polititzats i partidistes. O també podem buscar mitjans d’informació de veritat, independents, que l’únic que busquen és transmetre informació i investigació, així com despertar consciències i portar a l’acció. Aquí proposo La Directa, un diari quinzenal que denuncia abusos i injustícies, així com Crític, una cooperativa que fa periodisme d’investigació per destapar silencis. També proposo recolzar l’Anuari Media.cat, impulsat pel Grup Barnils, que també fa reportatges per donar llum a silencis mediàtics, i la revista Soberanía Alimentaria, que de la mà de Gustavo Duch debat i reflexiona sobre tot els temes que afecten la vida rural, agricultura i alimentació.

I si de llegir va la cosa, tot i que hi trobarem molt més que llibres, és imprescindible parlar de la ciutat invisible, un espai on la força de la lluita cooperativa pren forma, lletres i colors. I per a lectors voraços i ments que no es conformen amb els grans centres comercials com fnac o mediamarket, proposo també l’espai contrabandos i les edicions Tigre de paper.

Època de festes, temps de consum. Però aquest no és dolent si és solidari i responsable, amb consciència i cvoluntat per transformar el món. Per exemple, proposo comprar vins i caves a la cooperativa L’Olivera, cerveses artesanes a la cooperativa La Calavera, el pa a la cooperativa L’Aresta, i en general mirar d’anar al supermercat el mínim possible i fer com més compres millor a cooperatives de consum. Les grans cadenes de supermercat tenen com a únic objectiu l’enriquiment d’una persona o d’una família, fent per exemple que Juan Roig, president de Mercadona, sigui la primera fortuna dels Països Catalans. I la majoria d’elles no tenen cap vessant social, fins al punt per exemple que la “inversió social” de Mercadona són donacions a les FAES, centre d’investigació sobre el feixisme, presidit pel dirigent feixista i criminal de guerra José Maria Aznar.

imate_web_setemSí, hi ha alternatives al consumisme capitalista que només pensa en com generar més riquesa a costa d’explotar les treballadores i els treballadors. Alimentació, cultura, oci o finances. Però també assessorament, comunicació, habitatge o cures. El país està ple d’alternatives de consum que aposten per una economia social i solidària, la que posa les persones i les nostres necessitats, així com el planeta i el nostre entorn, al centre: la vida, i no els diners, com a objectiu. I ara tenim un mapa on trobar-les i informar-nos: pamapam, impulsat conjuntament per la XES i SETEM.

En aquesta època som molts els que ens hem de planificar l’any laboral, especialment pel que fa a les vacances. Així doncs, “aquest estiu què faré?”. Doncs us proposo viatjar a l’altre punta del món, al Sud del planeta, a fer un voluntariat. Però en aquest cas no anireu a ensenyar als pobres negrets com s’ha de pescar. Ni tan sols els hi portareu peixos. Anireu a exercir la solidaritat, a sentir-la a la pell; anireu a conèixer la seva realitat de primera mà, les injustícies amb les que viuen, gairebé sempre provocades des d’aquí, des del Nord. I tornareu sent unes altres persones, coneixedors de les desigualtats que hi ha al món i amb la força per denunciar-les i proposar-ne alternatives. En aquest cas us proposo anar a fer un camp de solidaritat amb SETEM: perquè ho has de viure!

“Jo ja voto sempre partits d’esquerres. I intento ser bona persona. Estic en contra de la guerra i fins i tot alguna vegada he donat diners en alguna campanya solidària. Ja n’hi ha suficient, oi?”. No n’hi ha suficient, ni molt menys, i com veieu les opcions per transformar el món des del nostre dia a dia són moltes i molt potents. Així doncs, parlem-nos des del cor i des de l’emoció, perquè al final el que busquem és que la gent visqui millor. Treballem per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures.

Transformem el món cada dia.

David Palau

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s