CIUTATS DEL CÀNCER

En dies de cimeres de París, on es recorden protocols de Kyoto, i queda poc perquè no s’assoleixin els Objectius del Mil·leni, m’agradaria compartir amb vosaltres les imatges del fotoperiodista Lu Guang, guanyador del tercer premi de Projectes a llarg termini del World Press Photo (WPP), exposició on es recullen les “millors” imatges de fotoperiodisme que té lloc anualment. El projecte de l’autor du el nom de Desenvolupament i contaminació a la Xina.  4524727061557074c69b6bf7f41f4450[1]

Les imatges, i el text adjunt, parlen per ells mateixos:

Lu Guang ha estat documentant la contaminació a la Xina durant l’última dècada. La Xina, avui dia la segona economia més gran del món, ha experimentat un ràpid creixement industrial, fet que ha produït el consum de grans quantitats d’energia i ha generat una gran quantitat de residus tòxics. Durant els deu anys en què Lu ha gravat l’impacte ambiental que ha suposat aquest auge, la contaminació no només ha augmentat, sinó que s’ha estès des de les regions orientals del país cap al centre i l’oest. Les emissions d’aigües residuals sense processar, els gasos procedents dels tubs d’escapament i els residus industrials contaminen les terres de cultiu, les pastures, l’aigua potable i l’aire.

ay_104161568[1]

Els esforços recents del Govern per frenar la contaminació sota els auspicis de l’Administració de Protecció Ambiental han tingut un cert èxit. Algunes empreses petites amb elevats registres d’emissions han tancat, però moltes de les activitats continuen emetent residus il·legals. Algunes fàbriques produeixen fum o gasos contaminants només a la nit; de vegades, els tubs de desguàs s’oculten a gran profunditat als rius o al mar. Tot i que algunes empreses han creat estanys d’evaporació d’efluents líquids, les toxines encara impregnen el sòl i afecten la capa freàtica. D’altra banda, la recerca d’un benefici ràpid ha provocat la pràctica de la mineria de superfície, una mineria “a cel obert” que es desenvolupa sobre el terreny, enlloc de la mineria subterrània, fet que converteix el sòl fértil en terreny erm.

b0b15959004b1ff9ee2f4e871eb1a7ae[1]

La contaminació de l’aire és un problema important. En algunes zones, com el delta del riu Iang-Tsé i els voltants de Beijing, la concentració a l’aire de partícules de matèria particulada, més petites que la mesura anomenada PM2.5, és de dues a quatre vegades superior al que estableix l’Organització Mundial de la Salut. La  particulada inclou sutge, àcids, productes químics, metall, terra i pols. Les partícules PM2.5 mesures aproximadament 1/30 de la mida d’un cabell humà, i són capaces d’allotjar-se en el fons dels pulmons. Milions de persones a la Xina respiren diàriament un còctel tòxic d’aquestes partícules, produïdes per les centrals tèrmiques a carbó, fàbriques i vehicles. La responsabilitat principal és la crema de carbó, que produeix el 80% de l’electricitat del país.

ggddv6l2jy6jj4lsdqgq[1]

S’ha demostrat que la matèria particulada i altres contaminants de l’aire provoquen càncer, malalties respiratòries, trastorns cardiovasculars, problemes congènits i mort prematura. Només a Beijing es calcula que la contaminació a causa de PM2.5 va ser la responsable al 2012 de més de 2.500 morts i unes pèrdues econòmiques d’uns 300 milions d’euros. La vida quotidiana també es veu afectada, ja que la pol·lució aèria és la causa dels retards en els vols, el tancament de les escoles i de les autopistes.

Així mateix, altres formes de contaminació exerceixen un impacte negatiu tant en l’entorn com en la població. En algunes zones amb una pol·lució elevada, l’aigua i els aliments contaminats han provocat l’aparició de les “ciutats del càncer”. Al camp s’han destruït les terres de cultiu, els pastors han perdut les pastures i la població rural s’ha vist forçada a desplaçar-se.

world-press-photo-15-26[1]

Lu considera que la solució al problema no depèn de la intervenció d’alguns membres de l’Administració de Protecció Ambiental, ni tan sols de la sensibilització pública, sinó de l’aprovació de lleis més estrictes i l’aplicació de responsabilitat penal per a aquells qui contaminen. Creu que les sancions que s’imposen actualment als transgressors són mínimes en comparació dels costos d’una correcta gestió dels residus. Fins que no augmentin les multes i els responsables de la contaminació siguin condemnats pels seus actes, la situació no es podrà resoldre”.

Anna Morales, WPP 2015.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s