NICARAGUA I EL CANAL DEL “NO RETORN”

El govern de Nicaragua sacrifica tres de les més importants joies ecològiques del país, venent-les a un constructor privat xinès per construir un canal marítim al servei del capitalisme.

nica3Aquest passat dissabte 28 de novembre a les cotxeres de Sants es va celebrar un acte de trobada entre l’ambaixada de Nicaragua i diverses entitats catalanes vinculades amb el país, entre les quals, SETEM, també hi estava convidada. La trobada tenia com a objectiu donar a conèixer la situació actual de Nicaragua, compartir diferents programes i projectes del govern així com conèixer les diferents entitats de Catalunya que hi treballen.

Pels que hi vam assistir, l’acte suposava unnica2a excusa per retrobar-nos amb el país: la seva gent, la seva llengua, els seus paisatges… i tornar a fer real el que vam viure aquest estiu passat ara ja difuminat per la rutina del nostre dia a dia.

Per sorpresa nostra, el que s’hi va acabar aplegant en aquest acte no responia gens ni mica al pre-supòsit del que esperàvem trobar-hi. Un total i absolut discurs publicitari dels mèrits del govern nicaragüenc en la disminució de la pobresa, l’augment del creixement econòmic…

Si ja ens semblava irreal el que s’hi estava exposant fins al moment (sobretot després d’haver conviscut amb comunitats, entorns i famílies amb situacions d’alt risc de pobresa, falta de necessitats bàsiques reals… ) més ho va ser quan la cònsol va començar a detallar els grans progressos que suposaria la -ja iniciada- construcció del gran canal de Nicaragua.

canalnicaragua

Tot i que us convidem a que feu la vostra pròpia recerca per veure els efectes socials i ecològics de la construcció del canal, us volem fer un recull d´algunes informacions que ens han alertat sobre la construcció d’aquest canal:

  •  El nou canal es construirà sobre terres de l’actual reserva de la biosfera “Indio Maíz”, i la reserva natural “Cerro Silva”, amb una amplia varietat d´espècies protegides i territori endogen de cultures indígenes ancestrals.
  • Afectarà la salinització del “Lago Nicaragua”, la reserva d´aigua dolça més gran de centreamèrica i on es troba l’illa d’Ometepe, l’illa volcànica més gran del món d’aigua dolça.
  • Milers de camperols de Nicaragua seran expropiats de les seves terres per decret governamental.
  • La societat Nicaragüenca ha estat oblidada en aquest procés: no hi ha hagut processos participatius que hagin tingut en compte les necessitats dels camperols, i tots els actes de manifestació han estat durament reprimits pel govern de Daniel Ortega.
  • La decisió política de construcció del canal ha menyspreat les crítiques fetes des de sectors socials i ecologistes. Les manifestacions que s´han fet fins al moment han estat tan violentes que han provocat diverses morts i centenars de ferits arrel dels enfrontaments amb la policia.
  • La propaganda política a Nicaragua domina els principals mitjans de comunicació, i segueix limitant la llibertat d´expressió. La societat nicaragüenca segueix sense poder obtenir informació clara i veraç que permetin formar opinions lliures.

Cap dels punts anteriors van exposar-se a la conferència de l’ambaixadora nicaragüenca a Espanya, Verònica Rojas. Segons el seu discurs (el discurs del govern) la repercussió econòmica positiva per al país reflectirà en la qualitat de vida dels ciutadans. Aquest fet és més que qüestionable, veient les polítiques socials dutes a terme durant el període post-sandino. Tot plegat, entenem que aquests fets tenen un efecte devastador sobre la societat nicaragüenca i sobretot, un efecte irreversible sobre l’ecosistema i les generacions futures.

La construcció del Canal de Nicaragua ja s´ha iniciat. No obstant, cada poc temps hi ha endarreriments, i les obres fins ara es redueixen a un parell de punts d´infraestructura prèvia a la gran construcció, que no han tingut gran repercussió mediàtica ni social. Per ara doncs, encara no s´ha produït la tragèdia.

Nicaraguacanal

No obstant això, forts sectors de la societat nicaragüenca continuen lluitant i manifestant-se contra la construcció. A més, les obres s´estan endarrerint per la manca de confiança entre els lobbies governamentalistes i els inversors xinesos.

Encara queda un bri esperança per poder aturar el projecte. I per això és clau la informació: que la nostra opinió sigui activa i es manifesti allà on sigui. Com deia Edmund Burke: “el mal sempre guanya si els bons no fan res”. Comencem per difondre a la societat catalana l’altre cara de la moneda; no la de l´ambaixadora sinó la del camperol, amb la que ens sentim més identificats.

Marcos Domingo i Laura López

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s