DESPENJA’T DEL CONSUMISME:

setemBlack Friday, Cyber Monday, compres de nadal, rebaixes de gener, el dia de la mare o del pare… “Comprar-tenir”, “comprar i tenir”, és igual amb quin motiu, qualsevol excusa és bona, l’únic que importa és fomentar el consumisme. Ah! i que no se’ns acudeixi plantejar-nos si realment ens fa falta comprar quelcom o no, perquè un bon anunci ja s’encarregarà de convèncer-nos de com de necessaris són uns nous texans, una tele més gran o un canvi de mòbil.

Només declarant-nos malalts de consumisme i publicitat resulta comprensible que en un país com Catalunya, que registra al voltant del 20% d’atur, i on gairebé un 60% de la població frega sous mileuristes, llegim notícies on “Es calcula que cada català, farà una despesa mitjana de 100 euros en les rebaixes”. Aquesta gran incoherència no només es dóna a casa nostra, és un mal comú anomenat capitalisme, compartit pràcticament a cada indret del planeta, i on no s’escatimen esforços per expandir-se.

En els anys previs a la crisi els motius per consumir estaven lligats a la persecució del gran somni americà. Un ideal de vida ben venut, compatit en l’imaginari col·lectiu, on l’èxit personal passa per l’èxit econòmic, i on l’objectiu final es treballar i tenir un bon sou per consumir i posseir: un cotxe més gran, una tele més gran, un armari més ple.

Amb la crisi actual, alguns valors ens han trontollat. Bé per necessitat o bé per filosofia s’han rescatat valors com el temps lliure, la vida en família o un oci alternatiu, i s’han començat a fer més fort moviments com el decreixement o l’economia del bé comú. Aquest moviments alternatius posen sobre la taula nous valors allunyats del consumisme, i denuncien totes les conseqüències negatives a escala planetària derivades del sistema de producció i consum actual. Conseqüències tan palpables i innegables com el canvi climàtic, les deslocalitzacions, la precarització laboral i el treball esclau.

Ja als anys 60 Kenneth Bouling, prestigiós economista britànic, escrigué: El que cregui que en un món finit, el creixement pot ser infinit, o és un boig o és un economista, evidenciant res més lluny que una obvietat. Si vivim en un món amb un recursos limitats, com podem aspirar a un consum i una producció il·limitada? I la resposta és rotunda: simplement NO PODEM, no podem sense renunciar a una vida digna per a tots els habitants del planeta, ni sense renunciar a un món totalment espoliat i contaminat.

Vivim en un sistema il·lusori que s’esforça per fer-nos creure unes suposades bondCRNats del creixement econòmic, valorant únicament indicadors com el PIB, que no comptabilitzen ni tenen interès en les desigualtats econòmiques i socials. Malgrat tot, no parem d’escoltar afirmacions com ara “el consum reactivarà les economies i ens farà sortir de la crisi”. No cal, però, investigar gaire per veure que aquesta relació directa entre majors beneficis empresarials i repercussions socials positives no és tan certa com ens volen fer creure. Alguns exemples: Inditex no para d’augmentar els seus beneficis (fins a un 137% durant la crisi), i el senyor Ortega no para d’escalar posicions entre els rànquings d’homes més rics. Paral·lelament, campanyes com ara Roba Neta o el sindicat Comissions Obreres denuncien que “Sis de cada 10 treballadores de grans cadenes tèxtils, ho són a temps parcial i cobren la meitat del que cobraven fa vuit anys” .

Altres indicadors mostren que, amb la crisi, les desigualtats al nostre país no han fet més que augmentar: només un 20% de la població acumula gairebé el 70% de la riquesa total del país. Així doncs, ON és el suposat benefici social on TOTS hi hem de guanyar?

Davant de tot això, com a ciutadans hi tenim molt a dir. Està a les nostres mans assumir la responsabilitat que ens pertoca com a consumidors. D’una banda, prenent consciència de totes aquelles necessitats fictícies que ens han creat, i entendre que en la crisi ambiental en la qual ens trobem immersos actualment, segueix sent vigent allò de les tres famoses “R”: Reciclar, Reutilitzar i Reduir. De l’altra, assumir també la responsabilitat ètica del nostre consum, i pensar on volem posar els nostres diners, i a qui beneficien. Podem triar consumir en gran cadenes, que sabem que contribueixen a un model de producció i transport altament contaminant, que exploten a mà d’obra de tot el planeta, i que desenvolupen tot tipus d’estratagemes fiscals per evitar pagar impostos en els diferents països on operen. Però, afortunadament, tenim moltes alternatives de consum alternatiu: petites botigues de barri, cooperatives, economia social i solidària, opcions de kilòmetre zero, comerç just…
Pren consciència i pregunta’t per què ion consumeixes. Abans que arribi Nadal, despenja’t del consumisme!

Sílvia Reyes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s