El Dr Jekyll i Mr Hyde de la integració

Jekyll-HydeAvui escric per parlar de la Meena, la meva nova companya de pis. El pares es la Meena són hindús, i ella és la primera generació nascuda aquí als Estats Units. Sovint tendim a pensar, potser perquè en molts països la nacionalitat s’adquireix per naixement, que pel simple simple fet de néixer a un lloc una persona ja és natural d’allà o se sent una mica més d’allà que la generació prèvia. En certa manera és així, un pot parlar sense cap mena d’accent perceptible, vestir o fins i tot menjar fast-food; actuant així com “els d’aquí de tota la vida” (que en el cas americà és molt relatiu, però vaja això ja seria un altre tema).

Tanmateix, de portes cap endins les coses són bastant diferents. Tot allò incorporat a través de l’escola, els amics o els mitjans de comunicació, es troba en un cert equilibri amb el bagatge que transmeten la família o la comunitat amb la que es reuneix per pregar al temple. En la gran majoria de qüestions quotidianes no hi ha cap mena de conflicte. Tanmateix, algunes qüestions importants sí que es troben en tensió. La voluntat de la família i de la comunitat que ha emigrat en busca de millors condicions i que ha dedicat molts esforços per prosperar al nou país imposa un llistó molt alt d’expectatives als que ja han nascuts aquí. L’avergonyiment que la mare tingui dificultats per parlar l’idioma amb el que t’ha educat l’escola. En l’amor, viure entre el referent romàntic de les pel·lícules i els llibres, en contrast amb el viscut a casa essent filla d’un matrimoni arreglat per les famílies. O bé la incomprensió per voler defensar el feminisme, però no el d’occident sinó el dels problemes reals de les dones del sud; l’infanticidi femení o la manca d’igualtat davant la justícia.

Aquest és només un cas concret, viscut des de la proximitat, però de ben segur que moltes d’aquestes disquisicions es repeteixen vegada rere vegada en gran part dels “nous catalans”. I és aquí on potser cal fer una parada a pensar què significa el concepte integració, bandera de les polítiques de immigració des d’una banda i altra. ¿Se li pot demanar a algú que abandoni tot allò que li aporten el seu llinatge i referents, per abraçar els valors d’occident? ¿O bé la integració és la pintura que recobrix la façana de la vida pública, i com diu la dita “cadascú baixa les escales de casa seva com vol”? ¿Quanta empatia o comprensió tenim a nivell individual i com a societat per tal d’acollir totes aquestes sensibilitats? Crec que d’alguna manera la integració ha de passar de ser una inclusió de les persones a nivell individual, despullant-les de tot allò que no és autòcton; per ser una abraçada a les comunitats que viuen a casa nostra per integrar-ho nosaltres com un nou llegat.

Xavier

One response to “El Dr Jekyll i Mr Hyde de la integració

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s