50446

Un número? Una xifra? Res més? Sí, resistència, lluita, força moral, solidaritat entre companyes… Sí, hi havia molt més, però sempre acompanyat de l’olor d’un únic destí… la mort!

NeusCatalàEl 50446 era el número que identificava a Neus Català al camp d’extermini nazi de Holleischen. Una supervivent catalana que va viure l’infern a la seva pell, i el pànic de saber que podia morir en qualsevol moment en unes circumstàncies extremadament inhumanes. Però va resistir dient-se a ella mateixa: “no moriré perquè no vull morir”. Volia lluitar per viure, volia veure-ho tot i no oblidar mai aquells fets. Calia explicar al món aquell horror!

Els camps de la mort van ser pensats amb un sol propòsit, matar totes les persones que hi arribaven. Persones perseguides per la seva situació política, religiosa o racial. La Neus després d’una vida de resistència contra el franquisme a Catalunya i el feixisme a França fou detinguda i més endavant deportada. Primer va arribar al camp de dones de Ravensbrück, situat a 90 Km de Berlín, i després alcampsnazi camp de Holleischen a l’antiga Txecoslovàquia. Uns camps on van morir moltíssimes persones de desnustrició, dolor, maltractaments i sobretot a les càmeres de gas. En aquell malson salvatge va viure situacions límit com la deshumanització, el treball forçat, l’olor de la carn humana cremada o la pèrdua de la son. I sí li van prendre la son, però no la llibertat i la vida.

Un cop alliberada va començar una altra lluita, la de fer memòria i justícia. Justícia sobretot per la gent que hi va morir. Calia recordar a la humanitat el que havien viscut, calia no perdre la memòria i que allò no es tornés a repetir mai més. Calia seguir lluitant per la llibertat i la democràcia. I així ho va fer i ho segueix fent, Neus Català ha complert 100 anys aquest mes d’octubre i des del seu alliberament no ha parat ni un sol moment. La seva militància comunista l’ha acompanyat sempre, tant a França com a Catalunya. El seu testimoni ha sigut una peça clau per arribar a milers de persones. L’hem escoltat conjuntament amb altres dones espanyoles en el llibre que ella mateixa va elaborar “De la resistència a la deportació” i en “Els catalans aunceldeplomls camps nazis” de Montserrat Roig. Al llarg dels últims anys també ha participat a documentals, programes televisius, xerrades, col·loquis i a tallers als Instituts. El 2012 es va publicar “Un cel de plom”, la seva història novel•lada per Carme Martí, un llibre que us recomano moltíssim i que aquest 2015 ha arribat als escenaris.

Com diu la Neus ”Vam lluitar i no vam guanyar, però sí que hem guanyat perquè el món d’avui no és el d’abans. Sempre s’avança si fem alguna cosa.” I ella sempre ha decidit fer: resistir, viure, explicar i fer memòria per la justícia, per la igualtat i la llibertat. La Neus no ha deixat mai de ser un testimoni de lluita i esperança i creu que encara queda molt per fer. Seguim el seu relleu i no deixem que ens converteixin en simples números, la dignitat dels pobles i les persones és a les nostres mans. ESCOLTEM-LA i ACTUEM!

Gràcies Neus, gràcies per tot!

Anna Mir Danés

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s