Un llarg camí…

Després de dues setmanes sembla que tot es comença a posar a lloc. Ha estat un mes molt intens de camps per Filipines, ple d’emocions, vivències, imatges espectaculars i d’altres que, encara ara quan les recordo, em posen la pell de gallina.

Podria estar dies i dies explicant detalls que m’han sorprès i que han suposat per a mi un gran enriquiment personal, però si hi ha quelcom que he après d’aquest immens país i de la seva gent és l’enorme sentit de comunitat i d’ajut mutu; un concepte, en moltes ocasions, difícil de comprendre per a nosaltres partint de la societat que coneixem i en la que hem crescut.

Sobretot ho he pogut veure materialitzat en la tasca que realitza l’organització local que hem estat coneixent tots aquest dies, SPFTC (Southern Partners and Fair Trade Center) la qual té molts projectes en marxa basats en el comerç just i en l’ajut a aquelles comunitats rurals productores de gran quantitat de matèries primeres a la illa de Cebú.

Els primers dies de la nostra estada vam tenir l’oportunitat de visitar fàbriques on es treballava amb coco, mango, calamansí (cítric), entre d’altres, i crec que tots en algun moment vam tenir el conflicte intern de pensar que allò realment era insostenible; multitud de treballadors per secció, les tasques totalment manuals, etc. la nostra mentalitat occidental i capitalista ens conduïa constantment a pensar que els números no sortien per enlloc i que amb una major mecanització la producció seria més alta i els sous, en conseqüència, també.

Parlar amb la gent d’allà i grans debats i converses entre nosaltres ens van fer arribar a la conclusió que el seu concepte comunitari està tan integrat que des del nostre background ens era impossible ser-ne conscient. Durant aquells dies algú ens va dir la següent frase “En el moment en què assumeixes que no pots pretendre entendre’ls sinó simplement respectar la seva manera de fer i empapar-te d’ella, començaràs a comprendre com funciona tot.” I així va ser, vam fer un gran treball d’intentar deixar de banda tot el que implica haver nascut on hem nascut i quedar-nos encara que fos amb un bocinet d’aquella lliçó de vida que ens estaven oferint. Ja que, en el seu cas l’alta productivitat, el benefici econòmic, l’enriquiment, la competència són paraules buides de significat, perquè mentre una persona pugui aportar a final de setmana o de mes a la família una petita suma de diners, per petita que sigui, és millor que si no en pogués fer cap. I en el supòsit que no la tinguessin, ells compten amb les persones del seu entorn que no dubtaran a donar ajut en el moment que calgui per humil que sigui la seva situació.

Aquesta és una de les moltes coses que m’enduc d’aquesta experiència a Cebú, Filipines, i que m’han fet créixer com a persona, però encara queda un llarg camí per recórrer…

NÚRIA VILLANUEVA

Ah, si voleu adquirir més informació sobre els Camps de Solidaritat de SETEM o d’altres campanyes de comerç just que s’estan duent a terme a la pàgina web trobareu tota la informació:

http://www.setem.cat