Fer de ‘coordi’…
Quan sents aquesta paraula abans de fer un camp de solidaritat per primera vegada ho veus -o com a mínim jo ho veia- com a quelcom molt llunyà o del tot improbable. Però en el moment en què tornes d’un camp, de viure una experiència com aquesta, se t’obre un món de possibilitats al davant i, evidentment, tens ganes de tornar a repetir l’experiència però, aquest cop, coordinant un grup en un país del Sud.
Malgrat això, has de saber quan és el teu moment i emprendre aquest repte de forma responsable, amb il·lusió i energia, ja que implica un gran esforç i un alt nivell de compromís per tal que tot surti el millor possible. El coordinador és el nexe entre l’organització (SETEM) i els integrants del grup. Sobretot abans de viatjar s’encarrega dels aspectes mes logístics, però mes enllà d’això és un participant més del grup.
Un cop prens la decisió tens tot un batibull d’emocions: ganes de fer-ho bé, inquietud per conèixer el país on viatjaràs i el grup que t’acompanyarà, por a no complir amb algunes expectatives, etc. Però, a poc a poc, tot es va posant al seu lloc gràcies a la formació de coordinadors, a la “trobada 0” on coneixes a les persones amb les quals compartiràs aquest viatge, i un llarg etcètera de ponències, dinàmiques i activitats diverses.
En definitiva, animo a tots els que esteu llegint aquest post a fer algun dia un camp de solidaritat amb SETEM, i a ser ‘coordis’: jo estic en plena experiència i no me’n penedeixo!
Us deixo la web dels camps de solidaritat de SETEM, on podreu trobar la informació dels diferents camps i el testimoni de diferents participants: http://www.setem.org/site/cat/camps
Us hi animeu?
Núria Villanueva.
