El somni d’Eduardo Galeano

Deeduardo-galeano paraules selectes, punyents, àgils i brillants, Eduardo Galeano ha representat una figura clau en la interpretació de la realitat del seu món contemporani, del seu i del nostre, referent per a molts i veu dissonant per a molts altres, es va convertir en un escriptor, periodista, crític i, sobretot, en un caçador d’utopies, sense deixar de creure mai en el poder de l’home, en la possibilitat de la transformació i en l’assoliment d’una societat més digna, lliure i justa.

Originari de Montevideo (Uruguai), ell afirmava que tenia múltiples procedències, no exaltava pàtria ni bandera, sinó que volia ser part dels fragments del planeta, exemplificant la seva creença en la internacionalització més que no pas en la globalització (que es regeix per principis essencialment econòmics), donant així força a la idea de poder sentir-se contemporani a un seguit de persones provinents d’altres cultures i societats, per tal de poder-nos reconèixer a nosaltres mateixos en l’altre, i abandonar progressivament la idea etnocèntrica de la cultura dominant i única.

Galeano va manifestar un compromís sòlid amb les veus silenciades, amb aquells col·lectius considerats els perdedors de la història oficial, a la qual s’hi referia com a “història mutilada” posant en entredit la versió dels guanyadors, d’aquelles minories dominants i a les estructures de poder d’un sistema capitalista salvatge. Va ser així com, a través d’una narrativa contundent i irònica, evidenciava les desigualtats d’un planeta que a vegades sembla estar de cap per avall. Escriptor sense pietat, sense pretensions i sense buscar agradar a tothom, Galeano va saber comprendre i reivindicar els drets dels que pateixen, dels silenciats, dels pobles oprimits i mutilats al llarg de l’esdevenir de la història. Crític ferotge de la dictadura militar xilena, del partidisme únic a Cuba, l’afavoriment de minories, l’especulació, i sobretot de la injustícia.

Però les seves reivindicacions mai van estar exemples d’un optimisme radiant, Galeano no s’abandonava al ressentiment, sinó que més aviat proposava una reflexió ètica sobre la societat, sense perdre mai de vista l’horitzó a assolir, buscant despertar consciències per tal d’accelerar el camí cap la construcció d’una dignitat i igualtat més reals i palpables.

“La utopía está en el horizonte, nos acercaremos diez pasos y se alejará diez pasos. La utopía nos ayudará a caminar en la dirección que queremos seguir.”

Algunes de les seves afirmacions s’han convertit en himnes, i malgrat ell no va buscar mai liderar moviments, es va sumar i comprometre amb molts d’ells alhora que exaltava l’esperit crític, obria portes al pensament i a la reflexió lliure, convertint-se en el cronista de l’esperança.

“Hay fuegos que arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear; y quien se acerca, se enciende” 

Alba Mir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s