Línia Materna, dona i societat

donesEncara avui dia hi ha una creença força estesa que el patriarcat és un sistema universal, que en tot el planeta i al llarg de la història ha predominat un sistema marcat pel domini del gènere masculí, per la desigualtat, la violència, la competitivitat, la jerarquia i l’individualisme. Però aquesta idea és errònia, el patriarcat tot i la força que actualment té i el pes que al llarg de la història se li ha atorgat no és l’únic sistema d’organització social que existeix. I és just en aquest moment, en el context de crisi de valors i del model social que ens estem qüestionant i sobretot davant les desigualtats en temes de gènere, de sistema de vida, de consum, de destrucció del planeta, etc., que m’agrada poder anar més enllà i escoltar el coneixement de societats que es regeixen per un funcionament més humà.

Quines són aquestes societats i on les podem trobar? doncs aquestes societats es regeixen per una organització social que s’estableix a través d’un llinatge que és transmet pMosuoer les dones, és a dir la descendència no és patrilineal, sinó matrilineal. I què vol dir això? doncs que les cap de llinatge i de la família són les dones i aquestes són les encarregades de proporcionar la memòria geneaològica, de traspassar els béns de mares a filles, de decidir qui ocuparà els òrgans de poder i qui proporcionarà el culte als avantpassats. Aquest tipus de societats han adquirit diferents noms segons alguns matisos atorgats, trobem el nom de societats matriarcals, matrilineals, matrístiques, etc. Més enllà de poder entrar en els matisos per la seva denominació, el que vull es apropar els valors d’unes societats que trobem arreu del planeta terra, que actualment encara existeixen per exemple a Àsia (la societat Mosuo a China o Minangkabau a Sumatra Occidental/Indonesia), a Àfrica (la societat Ashanti a Ghana i els Luapula a Zambia), a Amèrica (les minoicsZapotecas de Juchitan a Mèxic o els Cherokee dels EUA) entre moltes altres; fins i tot l’antropologia parla d’un passat europeu amb arrels matrilineals com la societat Minoica a l’illa de Creta, abans de l’arribada de la coneguda civilització grega. Amb aquests exemples només vull dir que han existit al llarg de la història moltes societats amb aquest tipus d’organització social i actualment encara en trobem moltes arreu del planeta.

Perquè penso que cal girar el nostre enfoc social cap aquests tipus de societats, doncs perquè aquestes no es regeixen per les mateixes regles del patriarcat però en clau dona, és a dir no hi ha un domini de la dona vers l’home, sinó que es caracteritzen pels valors maternals tan que la dona és l’ésser que genera vida, són uns valors basats en el no domini, el compartir, l’amor, la confiança i el tenir cura dels altres, en la igualtat entre els sexes i en la seva participació equil·librada en els diferents àmbits de la societat. Hi ha cooperació i les preses de decisions es fan per consens, on s’escolta la saviesa de ???????????????????????????????les persones grans i aquestes són molt respectades i valorades. La idea de comunitat preval davant l’individualisme, on els béns són compartits i no es busca crear nacions poderoses sinó regions autosuficients, on la persona forma part de la natura com un més, sense domini i amb un respecte molt gran a la Mare Terra.

Perquè no les coneixem? doncs perquè fins els anys 70 dels s.XX amb l’arribada del feminisme i la introducció de l’estudi de gènere a l’Antropologia Occdiental no se les ha estudiat des d’una altra perspectiva. Perquè algunes al llarg de la història han perdut aquesta organització en favor d’un patriarcat? pel domini de societats patrilineals veïnes i sobretot per l’arribada del colonialisme i el capitalisme que introduïren, entre d’altres coses, la jerarquització en societats igualitàries i les dones perderen el seu rol i poder; el cristianime i l’Islam també foren una influència negativa per aquestes comunitats. Però tot i així en l’actualitat encara trobem moltes societats que no han perdut les seves arrels matrilineals.

Hem de ser conscients que tenim molt aprop societats de qui podem aprendre moltíssim, que ens poden ajudar fins i tot a connectar amb les pròpies arrels europees tan oblidades. No m’agrada quan anem a països del que anomenem Sud a implantar polítiques de gènere procedent d’occident quan va ser la nostra societat que va acabar amb moltes societats igualitàries, quan hi ha molts indrets que ens donen mil voltes en organització social no només en matèria de gènere, sinó en molts valors que fa molt temps que hem perdut. M’agradaria poder pensar que aquestes societats poden ser la llum que el nostre planeta necessita, potser si que ja comencem a buscar alternatives a moltes coses que no ens agraden, però hem de saber que hi ha moltes comunitats que viuen així fa moltíssims anys, ens hi apropem?

Si us interessa saber-ne més us animo a venir a la xerrada que faré a Igualada el proper dimecres 25 de març a les 20h a l’Ateneu Igualadí, organitzada per ATLAS, fundació sociocultural.

Click to access agenda_8_marc_web.pdf

Anna Mir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s