Foc a la sang

fireinthebloodSegurament si sortíssim al carrer i preguntéssim a la gent quina és la malaltia infecciosa que més por els fa, molt probablement la majoria contestaria que la SIDA. Tanmateix, segurament també molts sabrien que actualment la SIDA és una malaltia que amb el tractament adequat es pot mantenir el virus controlat durant molts anys i viure amb relativa normalitat.

Tanmateix, aquesta “dolça realitat” és un més dels privilegis que ens podem permetre en els països del nord. L’elevat preu dels medicaments, que ronda els mil euros per mes, només se’l pot permetre el nostre sistema sanitari atesa la relativa baixa prevalença de persones infectades en la nostra societat (0,2% en europeus adults) i el nostre poder adquisitiu. Desafortunadament, aquesta no és la situació dels països de l’Àfrica subsahariana on la incidència és de més del 6%. Un nombre que per si sol significa ben poc però que a la pràctica suposa una gran pedra en el camí de moltes societats cap a un futur més pròsper.

Aquesta crisi humanitària sense precedents es manté però, silent en el nostre dia a dia. Per tal de solucionar el nostre adormiment de consciències, o potser fins i tot negligència, tenim un gran remei vàlid per a tota mena de situacions, l’anomenem “El dia mundial de…”. Així doncs el dia 1 de desembre és el dia de combatre el VIH, recollint fons, sensibilitzant… i d’aquesta senzilla manera passem pàgina al que realment és el cruel dia a dia per a moltes persones a l’altre costat del planeta.

L’abandonament davant aquesta dramàtica situació ha portat als països més afectats a lluitar per sobreviure buscant la cooperació sud-sud. Així doncs la Índia, un dels països productors de medicaments genèrics més gran del món va començar a produir els medicaments antiretrovirals necessaris per controlar la malaltia a un baixíssim preu per tal que aquests fossin accessibles desafinat el monopoli de les grans farmacèutiques. Malauradament, un cop més els interessos comercials del nord van portar als seus governs a coartar aquesta iniciativa tant necessària per al futur dels països del sud. I aquesta és doncs la bicefàlia de les societats del nord on amb una mà atiem el foc i amb l’altra intentem apagar-lo a galledes.

Aquesta dura realitat es troba molt ben explicada en un documental “Foc a la sang”, que es va estrenar l’any passat i que us animo vivament a veure’l.

Xavier Bofill

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s