Fast fashion? No, gràcies!! Move To Slow!

Sóc de mena inquieta….un dia, caminant pel carrer Regomir, al Pati Llimona, vaig “caçar” un tríptic de la Fàbrica del Sol… sabeu el què és? es tracta d’un edifici rehabilitat i sostenible, a la Barceloneta, que promou l’educació ambiental…gairebé tot el que hi ha en el seu interior és reciclat….us convido a conéixer-la. Organitzen moltes activitats i, aquest trimestre, la temàtica d’aquestes ha estat la prevenció de residus i el consum responsable.

Per a més info aquí.

Aprofitant que tot just el cap de setmana passat, es va celebrar el primer Festival de Moda Sostenible a Barcelona, us parlaré d’una activitat relacionada i que ràpidament va captar la meva atenció en el tríptic de la Fàbrica del Sol; es deia UNA ALTRA MODA ÉS POSSIBLE que plantejava les següents preguntes: Qui ha fet la roba que duus? S’han respectat els seus drets laborals? Quin impacte ambiental hi ha darrere del que portes? Presentació creativa d’iniciatives que comercialitzen roba amb criteris de responsabilitat social i ambiental, A càrrec d’Elena Salcedo, autora del llibre Moda ética para un futuro sostenible.

És impossible resumir tot el que “es va cuinar” aquella tarda de dijous a l’Espai Jove Garcilaso….però bueno, faré unes petites pinzellades…

Què és la Fast Fashion? és un terme usat per minoristes de la moda per a traslladar les propostes de les grans cases de disseny, des de les passarel·les a les seves botigues per a capturar alguna tendència, el més ràpid possible.

Hi ha articles que diuen que un adolescent anglès es posa una peça de roba com a mitja 5 vegades!!! sí sí, ho heu sentit, NOMÉS 5 vegades…amb el que costa fer una peça de roba (molt possiblement, una peça viatgi per tot el món des del seu disseny fins a la venda, passant per tot el procés de realització, per molts països, i probablement, molts d’aquests seran asiàtics…).

La roba és la tercera matèria transportada per avió, rera el correu postal i l’electrònica. Per tant, la petjada ecològica que això genera és brutal i col·labora a l’embut de la insostenibilitat. Sabeu quanta aigua es necessita durant la vida útil de 1.000 samarretes (tenint en compte des del minut 0 de producció, pex, l’aigua necessària pel creixement del cotó, fins a que la samarreta es destrueix)? la quantitat d’aigua és la d’una piscina olímpica!! Uzbekistan és el segon país productor de cotó del món, i és on està, o, millor dit, estava, el quart llac més gran del món, el Mar d’Aral. Doncs bé, segons la NASA, aquest llac oficialment ja ha desaparegut, fet que està en relació amb la producció massiva de cotó.

Aproximadament un 37% de la roba és feta de cotó i un 60% és feta de teixits sintètics que vénen del petroli. A part del risc mediambiental, això també fa que depenem, un cop més, del petroli….i ja hem assolit el pic del petroli, és a dir, que ja és més car extreure’l que vendre’l al mercat local.

I perquè la majoria de fàbriques de roba estan al Sud-Est asiàtic? D’on són els “made in” de la roba? Bangladesh és el país amb el sou de treballadora tèxtil més baix del món: aproximadament 30 euros al mes. El segueixen països com Xina, Corea, Vietnam, Índia. En aquests països, no hi ha lleis que regulin ni les condicions ambientals de les fàbriques ni tampoc les condicions laborals de les treballadores.

“Si quieres saber el color de moda del año que viene, vete a ver los ríos chinos”.

I, si parlem de les condicions laborals de les treballadores, només cal dir un nom perquè ens entenguem: Rana Plaza, a Bangladesh, on el 24 d’abril de l’any passat, van morir 1127 persones, donades les pèssimes condicions de l’edifici on treballaven, havent estat denunciades dies abans per les mateixes treballadores (els empresaris van dir que seguissin treballant fent cas omís del que deien…). Un any més tard, encara lluiten per aconseguir indemnitzacions i augmentar el salari (no demanen ni el salari mínim, demanen menys d’aquest!!). Hi ha un documental anomenat China Blue, sobre la vida d’una nena xina treballant a una fàbrica tèxtil… aquí va el vídeo.

Bueno, després de tot aquest “drama” de la Fast Fashion, l’autora ens dona ànims i ens proposa 3 reflexions que podem fer abans de comprar una peça de roba:

1) Pensar dues vegades abans de comprar. La prenda més sostenible és la que ja existeix. Redueix, Repara, Reusa, Recicla. (ex: campanya de Renova la teva roba)

2) But less, but buy better (compra menys però compra millor) com deia la Bibian Westwood

3) Tracta bé la roba que compres. Amb bons hàbits, les prendes duren més i reduïm la petjada ecològica.

Tot seguit, us nombro les iniciatives sostenibles vinculades a la Moda de proximitat que van presentar (totes genial!): N.U.S.K., Vintisis, Teixidors, SoGoodSoCute i Deltravés. No us explico res….podeu consultar totes elles i moltes més a la primera plataforma que engloba marques responsables: Move To Slow.

No podia acabar sense comentar les campanyes directament relacionades de Setem: la Campanya de denúncia: Roba Neta (http://robaneta.wordpress.com/) i la de proposta d’alternatives de consum a Barcelona (i molt aviat a tota Catalunya): PamAPam (http://pamapam.org/).

Apa, salut i bon consum!!

“El futur és un present ben respirat”      Jorge Carrasco

Anna Morales

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s