EBOLA…

E

B

O

L

A

Aquestes lletres juntes, a dia d’avui, estan provocant pors, suor i llàgrimes….i alarmisme? també!!….recordo que fa tres mesos, parlant amb un amic, aquest no sabia què era l’ebola….crec que, a dia 15 d’octubre del 2014, això és impensable….ara que ja han arribat els primers casos de contagi a països del primer món, la notícia té un “reservat” segur a primeres planes de tots els diaris.

---

M’agradaria amb aquesta entrada al blog, parlar una mica sobre l’origen de la malaltia al continent africà (evitant parlar d’excaliburs i reis Arthurs…); penso que per a entendre el què pot passar en un futur, cal entendre d’on partim, d’on venim.

Els primers casos d’ebola van ser diagnosticats al 1976, a dos països africans: Sudan (Soca del virus anomenada Sudan) i República Democràtica del Congo (Soca del virus anomenada Zaire, antic nom d’RDC). Aquestes dues són les soques que han afectat (i matat) a més població africana. Des del 1976 fins al 2013, la malaltia pel virus de l’ebola havia afectat a aproximadament un miler de persones, i ara, amb el brot del 2014, ja ha afectat a més de 4000 persones.

A la següent imatge, podeu veure les diferents soques del virus, així com els països i el número de persones afectades.

Però “d’on ha sortit aquesta malaltia”? Com va començar?

Com hem dit, els primers brots van ser a Sudan i RDC. El primer cas, anomenat cas índex, però, és desconegut.Es pensa que la malaltia va arribar a l’home pel contacte amb animals infectats (A part de l’home, el virus afecta a primats com goril·les i ximpanzés, ratpenats de les fruites, antílops dels boscos, porcs,.) i després, es transmet persona a persona, a través del contacte amb els fluïds corporals (sang, suor, orina, semen i flux vaginal) i excrements infectats.

De tots aquests animals, es pensa que el ratpenat de les fruites és l’autèntic hoste “reservori” i que, de tant en tant, afecta a altres espècies com a l’home. La distribució geogràfica d’aquests ratpenats coincideix força amb la distribució de l’ebola.

Què provoca?

Inicialment, produeix símptomes típics d’una infecció vírica (malestar general, fatiga, febre, mal de cap, mal a les articulacions, músculs,..) i posteriorment, apareixen nàusees, vòmits, alteracions de la pell, del ronyó, del fetge, així com hemorràgies internes o externes.

Hi ha “cura” per l’ebola?

El problema és que fins ara no s’ha trobat un tractament dirigit i testat per a humans (actualment estan fent estudis en fases inicials amb sèrum de pacients que han passat la malaltia i desenvolupen anticossos contra el virus), tot i que, per alguns casos de pacients infectats traslladats al primer món, s’han aplicat i, en alguns casos, les persones han sobreviscut.

Bueno, fins aquí la part més mèdica sobre l’ebola… abans d’acabar m’agradaria recomanar-vos, si voleu informació fidedigne sobre el virus en particular, i sobre Àfrica en general, els articles del periodista Pepe Naranjo, periodista que viu entre Canàries i Senegal i porta mesos explicant-nos el què realment es cou per l’Àfrica Occidental. Aquí va el link:

http://blogs.elpais.com/africa-no-es-un-pais/textos-de-jos%C3%A9-naranjo/

M’agradaria acabar amb una frase del doctor Broggi:

“Qui coneix, estima; qui estima, protegeix”

Anna Morales