Hola!
Com ja sabreu, el cap de setmana passat va acabar la formació de Camps d’aquesta edició….aquest any hem comptat amb la participació de testimonis dels països del sud …un dels testimonis va ser l’Amin….us preguntareu: i qui és aquest? la resposta comença amb la frase: “un dia vaig fer un camp”; concretament fa 10 anys, a Ratnagiri, al Maharastra, al sud de Bombai. Ja llavors, vaig sentir el seu nom per primer cop, però no vàrem coincidir…
I tot just fa un parell de setmanes, la Martina, que l’any passat va anar de Camps a l’Índia, va enviar un mail convidant-nos a la presentació del llibre “Mumbai. La vida és la vida. Jo sóc gràcies a tu”, obra autobiogràfica escrita per l’Amin. De cop i volta, “se’m va encendre la llumeta” i em vaig adonar que aquell nom, m’era familiar; m’havien parlat d’ell molts anys abans…
Però us seguireu preguntant: qui és l’Amin? què fa?
Doncs bé, l’Amin és un noi de 33 anys de Bombai (Mumbai en indi) que, donades una sèrie de circumstàncies vitals, durant la seva infantesa, dels 5 als 8 anys, va haver de viure, millor dit, de malviure, pels carrers de Mumbai….avui, mentre l’Amin presentava el llibre, molts oients ens emocionàvem a mida que anava explicant el seu relat…realment, és molt difícil posar-te en la seva pell…
Posteriorment, les circumstàncies de la vida, el van portar a un orfanat, on hi havia jesuïtes, alguns d’ells catalans….així va començar el seu primer vincle amb Catalunya….I va viure dels 8 als 18 anys….aleshores a través d’un artista hindú que coneixia Barcelona i gent catalana, va iniciar els contactes amb gent de Setem com a guia turístic a Mumbai…..i així fins avui, 15 anys més tard; segueix sent un referent, un contacte, un amic, durant els dies d’estada a Mumbai.
Mentre l’Amin parla en anglès sobre les seves experiències de vida, i la Martina tradueix al català el que va explicant (com tota una intèrpret), nosaltres ens mirem emocionats, perquè sabem que en menys de dos mesos, serem allí, a la Porta de la Índia, a Mumbai, endinsant-nos en aquest país tan ple de contrastos i de colors.
Mentrestant, ens anirem “empapant” d’Índia, llegint “Mumbai. La vida és la vida. Jo sóc gràcies a tu”, de l’Amin. Amb els diners que obtingui dels llibres, l’Amin vol crear una cafeteria-llibreria a Mumbai portada pels nens del carrer. Ja té els primers vuit nois i noies triats per quan el projecte comenci a rutllar.
Aquesta història no ens deixarà indiferents, segur!
encara hi ha molts Amins pels carrers de Mumbai…
Namasté!
Anna Morales
Més info a: http://aminbombay.blogspot.com.es/
El bloc del voluntariat de SETEM Catalunya 
L’endemà de la xerrada de l’Amin vaig trobar aquesta frase de Cela: “Para escribir solo hay que tener algo que decir”.
Vaig pensar que no podia ser més certa que en el seu cas.
Totalment d’acord, Xevi!;)