Rwanda és un país de dones, un país on les morts pel genocidi va destruir famílies, va enfrontar veïns, amics i familiars. Rwanda va decidir netejar la seva façana i el país va reconstruir carrers, cases, jardins… però es va oblidar de mirar les emocions, d’escoltar-les, entendre-les i saber si la convivència entre les persones podia tornar a ser possible.
I aquí va aparèixer la dona, la qual no havia tingut accés a molts espais de la seva societat, la qual acabava de viure una situació salvatge, trobant-se un país dividit i anímicament enfonsat. Però aquestes dones van decidir mirar les emocions, deixar enrere els rencors, l’odi, la resignació, i mirant endavant van crear una veritable reconciliació.
I quan es vol apostar per la vida sorgeix l’art, la música que t’acompanya a transmetre la força, la il·lusió, a tornar a sanar el que dins fa mal… i la vida torna a esdevenir màgica. I què no és més màgic que un grup de dones percussionistes “Les Ingoma Nshya” que amb els seus tambors han desafiat el dolor, els estrats socials, a les diferències i han creat una teràpia col·lectiva, una mostar de força conjunta, la unió de l’energia femenina que els ha fet mirar endavant i tornar a refer els cors de la seva comunitat.
Aquí les teniu “Les Ingoma Nshya”:
I en aquest 8 de març vull deixar un missatge de força, de treball conjunt entre dones, de teràpia col·letiva perquè a casa nostra també poguem donar-nos de les mans i lluitar per les injusticies que com a dones ens toquen el cor, perquè volem la igualtat en tots els nivells, perquè volem construir i reconstruir per esdevenir cada dia més lliures…. I en aquest moment volem alçar la veu i cridar ben fort que no acceptem la nova llei sobre l’avortament, una llei que ataca directament al dret a la dona sobre la decisió del seu propi cos i al mateix temps de les seves emocions i sentiments. I en un dia com avui encara amb més ressó no podem permetre que els drets aconseguits siguin un miratge on mai podrem tornar a arribar, si deixem que les seves lleis ens enfonsin, si deixem que el sistema patriarcal ens arraconi no ens ho perdonarem mai… i la lluita no sorgeix només de la raó, sinó també des del cor… volem millores salarials, volem millores socials, educatives, culturals, volem millores en molts àmbits però també volem poder ser dones amb tot el que ens caracteritza, volem mostrar la nostra força, la nostra energia, la delicades, tendresa i emotivitat!!!
El 8 de març recordem que un grup de dones van morir cremades al ser tancades dins la fàbrica Cotton de Nova York, quan es manifestaven per demanar la millora en els seus drets laborals. No oblidem el seu missatge ni la seva lluita… no oblidem a totes aquelles dones que han lluitat per construir un món més just i digne.
A cada racó del món, la dona ha lluitat i segueix lluitant perquè la seva dignitat i la de la seva comunitat es mantingui ferma. I aquí, cada una de nosaltres tenim un paper molt important, seguir el relleu del que ens han ensenyat i han fet tant bé en tantíssimes ocasions. No deixem doncs, que ningú menysprei les nostres emocions, esmicoli els nostres somnis i destrueixi la nostra diginitat! ENDAVANT!!!
Anna Mir Danés
