Coopera… què?

gustau-nerin El tema de la cooperació sovint resulta controvertit per a tot aquell qui se’l planteja una mica…

Des de ja fa uns anys afloren cada vegada més als mitjans de comunicació grans i a peu de carrer grans campanyes mediàtiques per recollir fons per projectes de cooperació que van des de l’assitència immediata en situacions de crisi humanitària fins a projectes de desenvolupament a llarg termini. Alhora davant del creixement exponencial d’aquesta tendència apareixen veus dissidents que clament tot el contrari o si més no un replantejament de la forma actual de prensetar-se de moltes d’aquestes campanyes.

Una de les principals veus crítiques a casa nostra és l’antropòleg Gustau Nerín, qui porta molts anys veient sobre el terreny la crua realitat de moltes d’aquestes ben intencionades iniciatives de cooperació. L’autor ja ens deixa ben clar el seu posicionament en el títol del seu llibre “Blanc bo busca negre pobre“, del qual aquí us n’enllaço un fragment prou il·lustratiu.

Deixant de banda les emergència en casos de crisi on el temps còrre en contra de salvar centenars de vides, i no hi ha espai per a reflexions; parem-nos a pensar què hi ha darrere de la cooperació pel desenvolupament. L’anàlisi crític d’algunes de les campanyes, posa sovint en evidència alguns dels discursos civilitzatoris d’altres èpoques maquillats amb una capa bonisme. Qui som nosaltres per anar a ensenyar a fer pous o contruir escoles? Qui som nosaltres per decidir a quines poblacions regalem la nostra generosistat? On queden en tots aquests plantejaments de solució “pegat” la generació d’infraestructures pròpies i autosostenibles d’un estat del benestar? Cap ONG per ben intencionada que estigui podrà mai crear i mantenir una xarxa d’hospitals o escoles públiques a cap país del món. Tot al contrari, la generositat malentesa crea relacions unidireccionals de subordonació i dependència, tot despullant de responsabilitat als governs de la seva obligació envers els seus ciutadans.

En un altre pla més distant al nostre dia a dia queda també tota la cooperació financiada pel fons de cooperació dels nostres governs que tampoc no escapa a la crítica. Qui determina a quins països va la ajuda? Sota quisn conceptes? Qui la duu a terme? I el més preocupant de tot, en quina mesura la cooperació exercida des d’un ministeri d’exteriors no actua com una moneda de canvi per mantenir les ja oblidades relacions de metròpoli i colònia?

Xavier Bofill i De Ros

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s